| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | dijous, 28 de març de 2024


divendres, 1 de desembre de 2006
>

Decepció per la falta de dones al govern

Només dues de les 15 secretaries generals aprovades ahir per l'executiu estaran ocupades per dones

EL PUNT. Barcelona
Decepció i pas enrere. Aquestes són algunes de les expressions més emprades per les representants d'entitats de dones consultades per aquest diari davant de la manca de paritat en el nou govern. Fins i tot representants polítiques de grups signants del pacte d'entesa han lamentat la invisibilitat femenina en tots els càrrecs que s'han fet públics fins ara. Lamenten que el govern sigui un reflex de la societat actual i que no serveixi com a exemple a seguir, sinó tot el contrari. Algunes d'elles ho veuen com un clar símptoma d'un problema més greu que afecta altres àmbits com ara l'empresarial i l'educatiu. Una solució que plantegen és la necessitat urgent d'aprovar una llei que reguli la paritat perquè no es torni a produir una situació semblant.


+ Un moment de la primera reunió del Consell Executiu, ara Consell de Govern, celebrada ahir al matí. Foto: ANDREU PUIG
El Consell Executiu va nomenar ahir les persones que ocuparan les secretaries generals dels departaments i només dos d'aquests llocs –els números dos dels consellers– els ocupen dones: Carmina Llumà a PTOP i Marta Segura a Salut, totes dues en mans del PSC, que també és l'únic partit que aporta paritat a les conselleries. Només quatre dels 15 departaments del govern els lideren dones.

La catedràtica Mary Nash ho considera un dèficit inacceptable perquè «tots defensen la igualtat però no la practiquen», i conclou que és un retrocés. Tot i així, Montse Cervera, presidenta de Ca la Dona, recorda que el govern «mai ha estat paritari». Carme Riu, de Dones no Estàndard, considera que un govern d'esquerres «hauria d'haver comptat molt més amb l'altra meitat de la població». Per ella, però, aquesta realitat és el reflex «de la societat patriarcal en què vivim i que continua atorgant el poder als homes». Mariel Araya, de la Xarxa de Dones Immigrades, lamenta aquesta quota insuficient perquè «això significa que es perd una altra manera de fer política diferent i que representa la meitat de les dones». La «no-visibilitat de dones polítiques afecta tota la societat». En el mateix sentit opina Montserrat Vila, presidenta de la Plataforma Unitària Contra les Violències de Gènere: «És un pas enrere. Som un 51% de la societat i des de les institucions s'hauria de treballar per la igualtat.» L'arquitecta Anna Bofill aposta perquè l'executiu treballi per una llei que garanteixi la «paritat real». Marisa Fernàndez, de Dones Juristes, espera que les dones polítiques del nou govern «es revelin contra aquesta situació» i adverteix que «abans d'una llei d'igualtat hi ha d'haver voluntat política». Com a conclusió, assegura que els polítics homes «tenen una resistència terrible a deixar el govern i tot s'ho maneguen entre ells, des de la crisi del tripartit fins a les negociacions per formar l'actual, en què tampoc hi havia dones». Dolors Cruells, de la Xarxa Feminista, afirma que ja hi havia indicis que no hi hauria paritat. Critica que «la mirada de la dona» no s'hagi incorporat en igualtat d'oportunitats. Per Cruells, també és un «pas enrere» que l'Institut Català de les Dones (ICD) hagi passat a Ciutadania. En canvi, Vicky Moreno, de Dones per Dones, proclama que el govern «s'ha lluït», però confia en el paper de l'ICD com a «element clau».



EMPOBRIMENT SOCIAL
La presidenta de l'Associació d'Empresàries Gironines, Maria Rosa Agustí, considera que es «demostra que malgrat estar en els segle XXI tenim molta feina per fer». Agustí creu que els dirigents haurien d'assumir que la incorporació de la dona en els alts càrrecs «és molt important per aportar una nova òptica d'afrontar les coses».

La seva homòloga tarragonina, Laura Roigé, pensa que la composició del govern representa «un empobriment de la societat», ja que les dones «cada vegada som a menys llocs». Una reflexió semblant fa Helena Calvelo, integrant del Col·lectiu per a la Igualtat de Girona: «Els partits d'esquerres fan sovint un ús i abús del discurs igualitari i és increïble veure finalment qui forma el govern.» Aquest col·lectiu considera que la tria «continua sent un reflex de la realitat, en què els càrrecs de decisió continuen ocupats per homes». Per la seva banda, una de les impulsores del grup de recerca GREC de la Universitat Rovira i Virgili, Joana Zaragoza, afirma que la pluralitat en el govern és un enriquiment, però «no és completa si no passa pel gènere». Per Mireia Bofill, coordinadora del Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison, «és un símptoma del sostre de vidre que les dones troben a tot arreu. S'ha de canviar el dia a dia». Marta Estella, del Grup de Lesbianes Feministes, assegura que «ha de canviar la manera de fer política, si no, les dones no hi participaran més».



L'OPINIÓ DELS PARTITS
Pel que fa als partits, Dolors Camats, d'ICV, considera, personalment, «decebedor» que la quota de la paritat no hagi estat prioritària en la formació del nou govern i que hagin prevalgut d'altres equilibris i quotes: de famílies polítiques, equilibris territorials i sectors. Camats creu que s'haurien d'impulsar mesures legals per garantir la paritat, i encara que admet que «potser resultaria difícil fer-ho en el cas dels òrgans de govern, perquè depèn de l'equilibri de forces i d'altres factors», troba que és factible fer-ho en la confecció de les llistes. «A ICV ja ho hem fet», diu. Camats admet, però, que tampoc resulta fàcil perquè «al nostre partit només un 30% dels militants són dones» i perquè «assumir un càrrec implica unes renúncies» que moltes dones no volen assumir. ICV té dos consellers al govern i tots dos són homes, però Camats al·lega que els han triat perquè han «apostat per la continuïtat».

Per la seva banda, Carme Porta, secretària de la Dona d'ERC, incideix en el fet que abans que es designessin els càrrecs, les tres secretaries de la Dona del futur govern ja van demanar que es respectés un cert equilibri entre homes i dones, però no va tenir efecte perquè «els resultats són molt desiguals». La secretària de la Dona d'ERC lamenta que hagin prevalgut altres quotes per sobre de la femenina, «que sempre provoca rebuig».

Lourdes Muñoz, secretària de la Dona del PSC, diu que «tots voldríem una democràcia paritària». I afegeix que «només el PSC ha respectat la paritat en les conselleries», i matisa que en un govern de coalició «cadascun dels partits té el seu espai de poder».



LA GRAN CONTRADICCIÓ
Al PP, Montserrat Nebreda assegura que els partits d'esquerra viuen en una gran contradicció perquè «defensen la paritat però en realitat es regeixen per criteris de servitud de partit». Nebreda afegeix que «des de posicions liberals conservadores és més fàcil arribar a la paritat, no fa falta fer tant de soroll».

El portaveu del grup parlamentari de CiU, Felip Puig, creu que el nou govern ha deixat «la paritat guardada i amagada en un calaix». Afegeix que és un «greu incompliment» ja que ha estat una promesa electoral i un tema del qual han fet bandera. Per Puig, la manca de paritat mostra com serà la línia d'acció política del nou govern: «Hi haurà grans anuncis que després no s'aplicaran.»

(Informació elaborada per Laia Brufau, Lourdes Campuzano, Helena Capera, Sandra Pérez, Núria Serret, Anna Serrano, Tian Riba i Dani Vilà.)



 NOTÍCIES RELACIONADES

>Carod admet que és un objectiu no assolit

>El govern vol recuperar la vintena de lleis pendents del tripartit

>ELS NOMENAMENTS

>Les dones deploren la seva marginació del govern de Montilla

>Les dones deploren la seva marginació del govern Montilla

>Les dones deploren la seva marginació del govern Montilla

>Les dones deploren la seva marginació del govern Montilla

Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.