«Hem saltat l'annex i hem anat directament als decrets», va explicar ahir el nou conseller de Governació, Joan Puigcercós, que va confirmar que l'actual repartiment de carteres no té per què ser el mateix durant quatre anys si els líders del tripartit ho decideixen. Una altra cosa és que el número i els equilibris sempre es mantinguin. A més, hi ha una altra diferència ja coneguda. La legislatura passada, quan Maragall decidia una crisi de govern, eren els partits qui decidien el substitut del conseller sortint. Ara el pes dels partits és evident, però hi ha un acord perquè tots els noms tinguin el consens de la resta. Ja ho va dir ahir Josep-Lluís Carod-Rovira: «Aquest no serà un govern de colors ideològics i polítics.»
Un altre element que demostra la voluntat d'evitar els sorolls de la legislatura passada és la decisió de Puigcercós de deixar en mans d'una ponència conjunta del Parlament la redacció de la nova llei electoral i de la nova organització territorial, que la legislatura passada van quedar empantanegades al govern perquè els diferents departaments implicats no es posaven d'acord.
També diferencia l'anterior tripartit del nou, els temps comunicatius. Els tres partits han decidit ara una cosa tan senzilla com nomenar primer els consellers, acte seguit els secretaris generals de cada departament i així successivament, perquè sobre el paper cada escalafó inferior ha d'estar integrat per persones de confiança del superior, que no els pot nomenar fins que no hagi estat nomenat abans.
LA SEGONA LÍNIA
La idea és que a mitjan desembre estigui nomenat l'esquelet del govern. Així, avui es reuneix per primer cop el nou Consell Executiu per nomenar les peces indispensables per tornar a treballar: els secretaris generals i el secretari del govern, que continuarà sent Ramon García-Bragado. Ja es coneixen també els secretaris generals: de Presidència, Isaías Taboas; de Vicepresidència, Rafel Niubó; d'Interior, Joan Boada; d'Economia, Martí Carnicer; de Governació, Jaume Oliveras; de Medi Ambient i Habitatge, Eduard Pallejà, i d'Acció Social i Ciutadania, Jordi Rustullet.
També es nomenaran pròximament els secretaris sectorials, que en el cas de les macroàrees –com ara Innovació, Universitats i Empresa o Acció Social i Ciutadania– seran a la pràctica autèntics consellers, com els diputats republicans Carme Porta i Oriol Amorós, que seran secretaris de Família i Immigració dins de Ciutadania, i Pilar Dellunde, que anirà a Universitats. També a ERC els periodistes Albert Sáez i Eduard Voltas seran els secretaris de Comunicació i Cultura, dins de Cultura i Mitjans de Comunicació, i Antoni Soy deixarà l'alcaldia d'Argentona per anar a Indústria. La directora general de Funció Pública serà Teresa Aragonès. De fet, el tripartit va sondejar la possibilitat de crear viceconselleries. Tots aquests canvis en provocaran també al Parlament, on entraran nous diputats per substituir els que se'n van a l'administració. Montilla també nomenarà un nou delegat a Madrid, ja que Santiago de Torres ha decidit plegar, i confirmarà Anna Terrón a Brussel·les.
)
