Pot semblar una paradoxa, però Antoni Castells (Barcelona, 1950) ha estat potser el conseller de perfil maragallista que més s'ha presentat al mateix temps com a fidel defensor de l'elecció de José Montilla, primer com a candidat del PSC i ara com a president de la Generalitat. Amb una mica de sorna, en cercles propers al govern es comentava que Castells era «partidari de Maragall a Palau i de Montilla al carrer Nicaragua». Eren els dies en què no se sabia si Maragall voldria repetir com a candidat o si hi renunciaria, com finalment va fer.

Sigui gràcies a una estratègia encertada o pels seus mèrits professionals –és catedràtic d'hisenda pública a la UB i un reconegut expert en sistemes de finançament–, el cas és que Castells va ser el número dos en les llistes del PSC per Barcelona i ningú no tenia cap dubte que continuaria en el govern. Ho farà, a més, en la mateixa conselleria, la d'Economia i Finances, la que va ocupar el 2003 per encàrrec de Pasqual Maragall, amb el qual comparteix la formació com a economista. Tot i això, la conselleria que dirigirà Castells guanya algunes competències, com la de consum, que fins ara depenia del Departament de Comerç, i la d'energia i mines, que depenia del Departament de Treball. Antoni Castells ha estat un dels consellers amb més projecció en la legislatura anterior, fonamentalment pel debat sobre el nou model de finançament pactat amb l'Estatut. També pel sanejament dels comptes de la Generalitat, ja que s'ha passat d'un dèficit superior als 1.000 milions el 2003 a estar en disposició d'eliminar-lo l'any vinent. En aquesta legislatura, el debat sobre la rebaixa d'impostos (es parla de modificar substancialment els que graven el patrimoni i les successions) i el seguiment dels compromisos d'inversió a Catalunya de l'Estat podrien ser algunes de les qüestions clau que haurà d'abordar.

Castells formarà part del nucli dur del govern amb Montilla Carod, Saura i Puigcercós.