L'anunci que pel nord no s'allarga el túnel del tren convencional ha estat rebut amb una gran decepció en l'associació de veïns del Pont Major, que juntament amb la de Montjuïc va presentar al·legacions al projecte amb el suport de més de 2.000 signatures. Segons el president de l'entitat, Josep Maria Castanyer, la decepció no és únicament pel fet que les seves pretensions s'han reduït a zero, sinó també perquè no allargar el túnel condiciona el futur creixement del barri a través de la futura variant. Aquesta variant ha de partir de la rotonda que hi haurà davant del Caprabo i que connectarà amb el nou pont sobre el Ter. A partir d'aquí havia de passar per sobre el túnel del tren i allunyar-se del barri. Ara la traça s'haurà de modificar, cosa que els veïns avaluen de forma molt negativa perquè condiciona el futur. Tanmateix el fet que no es prolongui el túnel també deixarà definitivament sense accés directe cinc empreses i tres particulars, que també van presentar al·legacions al projecte. Pel que fa al sector sud de la ciutat, on caldrà enderrocar naus industrials [vegeu la plana següent], la justificació de no allargar la galeria subterrània rau en el fet que no hi ha motius ferroviaris ni ambientals que ho justifiquin. L'objectiu de l'Ajuntament era afavorir la desaparició de l'estació de mercaderies de Girona i donar-li una qualitat urbanística que ara no té, però dimarts el regidor d'Urbanisme, Joan Pluma, reconeixia que se li ha comunicat que l'Estat no vol renunciar a l'estació de mercaderies. La proposta de l'Ajuntament era traslladar-la a Celrà, on hi hauria més terreny que permetria, per llargada, combois més grans que els que ara paren a Girona.

Des del punt de vista tècnic, alguns geòlegs consultats per aquest diari constaten la dificultat de fer el túnel amb un subsòl càrstic. «No és impossible, però sí més dificultós», conclouen. El president del Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics, Ernest Oliveras, va lamentar que el ministeri no faci cas de l'Ajuntament.«Si fa una proposta és perquè és l'administració que més coneix la realitat», va assegurar.