diumenge, 19 de novembre de 2006
> La germana pobra del TAV, en crisi
Rodalies viu un desgavell per la desinversió en el tren convencional que ha provocat l'alta velocitat
XAVIER MIRÓ.
Barcelona
La desinversió en el tren convencional que ha provocat l'esforç financer de la xarxa d'alta velocitat (TAV) de Madrid a Barcelona la darrera dècada ha acabat en desgavell a servei de rodalies de Barcelona. La desatenció inversora a la xarxa de rodalies l'ha acabada reconeixent aquesta setmana la ministra de Foment després de dos mesos d'incidències que han causat retards d'hores a mig milió d'usuaris de les línies de l'àrea metropolitana. S'ha destituït el director de Rodalies i s'han anunciat un nou responsable d'obres, augments de personal i del nombre de trens i un pla inversor urgent. La crisi esclatava en cadena amb uns aiguats al setembre.
|
Els aiguats dels dies 12, 13 i 14 de setembre van afectar 201 trens de totes les línies de rodalies i van provocar retards de fins a dotze hores a 57.000 passatgers dels trens de rodalies, els regionals i de llarga distància. Un matrimoni francès que anava en direcció a Cervera de la Marenda des de València va trobar la via tallada a Salou, va agafar un bus fins a Tarragona, un taxi fins a l'estació i, quan ja havia arribat a Sants, va perdre el tren cap a França perquè l'havien anunciat que ja era a la via. Ho tenien clar: «Això és un desordre.» Aquells aiguats van ser excepcionals però no inèdits. Amb tot, els responsables de Renfe i de l'organisme d'infraestructures ferroviàries Adif compareixien un cop tornada la calma per dir que allò només passava una vegada en un milió d'anys. Però el dia 19 una màquina que era a les obres del TAV a Barcelona trencava un cable de comunicacions i causava retards de tres hores a 19.917 usuaris. El dia 20, una altra màquina trencava la catenària i un cable de senyalització i un tren s'avariava. Més de 21.000 passatgers van resultar afectats per retards de fins a sis hores. El dia després l'avaria d'un Euromed i unes senyals n'afectaven més de 23.000. El dia 22 es trencava un altre cable de senyalització i en resultaven afectats més de 16.000. Més de 38.000 patien retards el dia 28 per tres avaries als trens. El dia següent tornava a ser el trencament d'una catenària la causa del desgavell que començava a ser habitual. La primera quinzena d'octubre només hi havia incidents el dia 4, però a partir del 15 es repetien cada dos dies fins a arribar al 22 i 23, quan les obres del TAV portaven el caos. Més de 30.000 afectats el primer dia i més de 58.000 el segon. Fins al 28 hi va haver retards diaris per avaries en trens i instal·lacions i el 30 la fallada d'una catenària i el descarrilament d'un tren perjudicaven 43.000 usuaris. La falta de tensió a la xarxa el 7 de novembre provocava retards a més a 13.000 i dilluns un comboi saltava un canvi d'agulles i bloquejava el sistema afectant 150 trens i més de 28.000 usuaris. La Generalitat denunciava el desgavell i Foment i Renfe l'admetien. En 63 dies, 51 incidents i 484.632 passatgers afectats. Com la parella francesa de l'odissea del setembre, aquest dimecres, la mataronina Erika Arias ho tenia clar: «Això és un desastre, cada dia en passa alguna.» També el Santiago, de Sant Joan Despí: «El servei de Renfe és una malaltia crònica, mai ningú sap res.»
|
)
