| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | dijous, 28 de març de 2024


diumenge, 19 de novembre de 2006
>

Jaume Benavente, premi Pin i Soler 2006

Amb una novel·la «existencial» que relata la relació entre un exprofessor de llatí i una escriptora a la Lisboa actual

CARINA FILELLA. Tarragona
Enamorat confés de Lisboa, de la llengua portuguesa i de la cantant de fados de Madredeus, l'escriptor barceloní Jaume Benavente va guanyar ahir el premi Pin i Soler de novel·la, el més ben dotat dels Ciutat de Tarragona (21.000 euros i la publicació a Columna Edicions), per Llums a la costa, una novel·la «existencial i també moral» que s'endinsa en la relació que estableix una escriptora i traductora barcelonina amb un singular i intrigant exprofessor de llatí i grec a la Lisboa actual. El seu nom era, anit, el secret més ben guardat de la Nit dels Premis Ciutat de Tarragona, juntament amb el del premi de traducció Jaume Vidal i Alcover, que va ser per a Antoni-Lluc Ferrer, per la traducció catalana del llibre de George Sand Un hivern a Mallorca.


+ La foto de família dels guardonats amb els premis Ciutat de Tarragona. Foto: O. MOLET

Cèlia Vidal, una escriptora de gènere juvenil i relats de viatge i traductora que fa una vida solitària i monòtona a Barcelona, viatja a Lisboa amb l'excusa d'acabar una traducció d'una autora portuguesa. Allà s'hi troba un personatge singular i intrigant, Eusebio Sena, un home ja gran, professor de llatí i grec a finals dels anys 50 a la seva illa natal, Madeira, que amaga un passat misteriós. A través de les veus «d'aquests dos forasters a la Lisboa actual» i els dietaris respectius que escriuen, Benavente, un enamorat de Portugal, va recreant el món perdut de l'exprofessor, els diversos personatges que ha conegut en la seva vida i els dubtes i anhels de Cèlia.

Aquesta « història de fugitius» es va emportar ahir el premi Pin i Soler de novel·la 2006, el més ben dotat dels Ciutat de Tarragona, amb 21.000 euros i la publicació de l'obra a Columna. Justament, en el moment de la lectura del veredicte sonava per l'altaveu música portuguesa, mentre es llegien fragments de la novel·la.

L'escriptor Jaume Benavente (Barcelona, 1958) va rebre el guardó quan té dos premis encara calents a la butxaca: el Joaquim Ruyra pel recull de narrativa L'ajudant de Kepler i el Ramon Muntaner de literatura juvenil per Història d'amor a Sarajevo, tots dos de l'any passat.

Llums a la costa «és sobretot una novel·la existencial, i suposo que també moral, d'estil contingut, però amb una tensió interna, que treballa amb el suspens, la descripció d'atmosferes i amb un tempo lent», explica el mateix autor, que hi afegeix que la trama «no és rocambolesca ni efectista, i la seva progressió està en funció de traslladar les mirades dels personatges (i de l'autor) al lector. El títol, segons Benavente, esdevé «una metàfora de la inquietud, però també de l'esperança»: «Llums a la costa que parlen de proximitats i distàncies, de viatges que poden ser fugides, retorns o ambdues coses.»

En la novel·la planen temes que l'escriptor havia tractat abans: «La recerca d'un lloc al món, d'una certa felicitat o, si més no, d'una calma interior, la lluita contra l'adversitat o el desig de sobreviure.» No en va, Benavente apunta que aquest llibre s'inscriu en un cicle narratiu encara obert, del qual formen part novel·les (Camps de lava, Masurca de Praia i la mateixa Llums a la costa) i dietaris de viatge (Viatge d'hivern a Madeira), i que «probablement» encara n'escriurà dues més dins d'aquest cicle: un altre dietari de viatges i una nouvelle. El jurat en destaca «el llenguatge àgil i versàtil», i el fet que «la història està molt ben narrada i travada», amb una «descripció acurada dels personatges».



CERIMÒNIA D'ENTREGA


Els premis es van entregar en una cerimònia en què van intervenir actors, músics i ballarins, i que es va caracteritzar pels jocs de llums, la música i el recitat literari. Tot i que anit es va revelar el nom dels guanyadors dels dos premis més ben dotats (el de novel·la i el de traducció), durant la vetllada es van lliurar els guardons dels altres premis d'enguany, que s'havien conegut durnat la setmana: el premi Joan Amades de cultura popular, per a Pompili Massa; el Rovira i Virgili de biografies i dietaris, per a Josep Iborra; el Tinet de narrativa curta per internet, per a Dora S. Farnós, i el Comas i Maduell de poesia, per a Antoni Espí.

 NOTÍCIES RELACIONADES

>Les «mentides literàries» d'«Un hivern a Mallorca»

>L'actriu Àngels Aymar, mestra de cerimònies

>La memòria d'un temps i d'un lloc

>Jaume Benavente guanya el Pin i Soler amb una novel·la existencial

Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.