Es tracta d'establir uns «mecanismes d'arbitratge i resolució de conflictes» com els que també imperaran en el govern, que se sotmetran a la consideració dels grups per acabar-ne el redactat. De fet, la legislatura passada ja es va intentar una experiència similar, tot i que sense regles escrites, que es va anar diluint. Entre aquests mecanismes hi haurà la previsió de «participar» en l'activitat legislativa del govern per evitar que algun dels tres grups presenti esmenes a un projecte de llei de l'executiu, com va passar la legislatura passada, per exemple amb l'oficina antifrau. Això sí, segons va dir ahir el portaveu d'ERC, Joan Ridao, parlant també en nom de Miquel Iceta (PSC) i Joan Boada (ICV), els partits no renuncien als mecanismes d'impuls al govern.

Respecte al criteri que els òrgans de la cambra reflecteixin la pluralitat, la composició de la Mesa quedarà a priori com l'actual, amb la primera vicepresidència per al PSC i la segona per a CiU, que la té assegurada perquè es decideixen per ordre de vots: primer serà el candidat del tripartit i segon el de la federació. La federació encara no ha dit si repetirà amb Ramon Camp o optarà per Núria de Gispert. Hi ha, a més, quatre secretaries per adjudicar. Aquí el resultat és més obert perquè són elegits per ordre de vots i, per tant, cal pactar perquè ICV tingui el seu. Però aquest criteri de pluralitat es vol portar també a les diferents comissions. Per fer-ho, aquestes comissions han de tenir més de 20 membres –ara són de 17– ja que qualsevol proporcionalitat que s'apliqui fa inviable la presència de Ciutadans. CiU ja ha advertit que estarà atenta al nombre de diputats per comissió que es decideixi, ja que depenent del nombre pot fer majoria amb ERC o no. Amb el nou reglament de la cambra, el nombre de comissions queda obert i el tripartit vol que les que es creïn s'adeqüin a la composició del govern. Ridao, però, ja va apuntar ahir que hi pot haver una comissió institucional que es dediqui al desenvolupament de l'Estatut, una d'economia i pressupostos, i la possibilitat de segregar les de política territorial i cultural. El criteri de pluralitat afecta també el consell d'administració de la CCRTV i el consell assessor de TVE.

Els diferents partits aniran constituint els seus grups abans de la setmana que ve. Iceta, Ridao i Boada es mantindran en principi com a portaveus, tot i que en el cas de Ridao, Anna Simó el substituirà quan aquest lideri la llista al Congrés. Pel que fa a les presidències de grup, només ha transcendit que Joan Saura la mantindrà, com ja va fer la legislatura passada, mentre que la d'ERC pot quedar vacant i, a la pràctica, en mans de Ridao, perquè Josep-Lluís Carod-Rovira serà vicepresident del govern.

El president de la Generalitat, Pasqual Maragall, convocarà el ple de constitució del Parlament –amb un 35% de dones; el 1980 eren un 5%– per al dia 17 a dos quarts d'onze del matí, amb un decret que dilluns publicarà al Diari Oficial de la Generalitat, i el ple d'investidura es podria fer els dies 23 i 24. Després que Benach informi el Rei, es formarà el govern la darrera setmana de novembre. En la sessió d'investidura ocuparan el banc del govern el president i els consellers en funcions, mentre que els 135 diputats electes ocuparan els seus llocs de manera provisional, ja que serà la Mesa i la junta de portaveus qui decidiran l'assignació definitiva. Les votacions de la Mesa es faran per mitjà de paperetes. Des del restabliment de la democràcia han estat presidents de la cambra –segona figura institucional del país– Heribert Barrera, Miquel Coll i Alentorn, Joaquim Xicoy, Joan Raventós, Joan Rigol i Benach, que repetirà com va fer Xicoy. Durant la República ho van ser Lluís Companys, Joan Casanovas i Josep Irla.