El debat de TV3 de divendres entre els cinc candidats a la presidència de la Generalitat va evidenciar diverses coses: en primer lloc, que el tripartit no està mort. Ni com a idea, ni com a realitat. El tripartit és un plantejament que té plena forma, i al qual cap dels tres membres no renuncia. Encara més: l'aliança argumental contra Mas va ser d'una impetuositat claríssima, com ara fa tres anys, en què fins i tot el PP juga sempre algun paper. El «tots contra CiU» encara és una màxima, en política catalana. I això deixa clar, més clar que mai en els últims mesos, que la possibilitat d'un tripartit amb Montilla president és molt més que palpable: de fet, l'aliança sembla que ja està feta. I que només cal que surtin els números.

El debat també va evidenciar que Montilla, i em sap greu dir-ho tan cruament, no dóna la talla de president. Un candidat a la presidència de la Generalitat no ha de recitar de memòria, sinó convèncer. No ha de llegir, sinó seduir. No recórrer a fantasmes del passat, sinó il·lusionar pel futur. Montilla devaluaria la ja devaluada institució presidencial. I això és el que ens mereixem?