Eudald Casadesús (CiU), Joaquim Nadal (PSC) i Josep Enric Millo (PP) tenien molt clar que les grans infraestructures són un factor clau per fer avançar el país. El desdoblament de l'N-II i de l'eix transversal; la construcció de la línia del TAV i l'impuls a l'aeroport van ser els grans temes plantejats. En més o menys sintonia, s'hi va mostrar Pere Vigo (ERC), tot i que advertint que entre el «sí a qualsevol preu» i el «no perquè no» hi ha el «mentrestant» i amb matisos, perquè els republicans també defensen una bona xarxa ferroviària, i la nota discordant en aquest àmbit la va posar Joan Boada (ICV-EUiA): «Els problemes de mobilitat no es poden solucionar amb més carrils i més cotxes. Cal apostar per la xarxa ferroviària i l'estalvi energètic.» En parlar d'infraestructures, van arribar els primers retrets: Nadal contra Millo, perquè quan el PP governava a Madrid «no» havia fet avançar les grans infraestructures a les comarques gironines; Millo contra Nadal, perquè aquest tema «no» s'havia posat sobre la taula «fins que el PP va arribar al govern de l'Estat», i Casadesús, Nadal i Millo contra Boada, que atacava la planificació prevista per les tres forces i rebutjava la bipolarització CiU-PSC: «Sortosament, hi ha més vida més enllà de socialistes i convergents.»
Sobre les polítiques d'immigració, les enganxades també van ser sonades: Millo carregant contra la política «nefasta i erràtica» del govern socialista en aquesta matèria; Nadal «recordant» que els del Partit Popular no havien «fet res» per solucionar aquest tema quan eren en el govern de Madrid; Boada contra Millo perquè aquest defensava controls de la immigració i un escenari absolutament regulat i contra Casadesús, perquè CiU fa propostes polítiques «indecents», com el «carnet per punts» per a la immigració, i Vigo, una mica contra tots, reclamant que el tema no es converteixi en «pornografia sentimental» i en un «espantall» per a la gent immigrada.
EL PASSAT DE MILLO
El debat, moderat pel periodista Lluís Falgàs, va estar farcit de petites enganxades verbals entre els cinc candidats (que van provocar nombroses rialles i comentaris entre el públic), com ara el moment en què Joaquim Nadal va recordar a Josep Enric Millo, quan aquest lloava les inversions del PP en època de suport de CiU al govern de Madrid, que en aquell moment ell militava a UDC. «En aquell moment, estava molt orgullós de ser on era, senyor Nadal», va contestar Millo.
L'aposta per la modernitat social, econòmica i ecològica i no per les «polítiques antigues» va ser el missatge final de Boada, i Millo es va acomiadar carregant contra el tripartit i els seus entrebancs interns i defensant un govern «fort, sòlid i cohesionat». Pere Vigo va insistir que la política no és només gestió, sinó també «valors i conviccions» i «tenir un horitzó de país clar», un horitzó que comporta, segons va dir, tenir «un país lliure i independent, en una Europa unida». Joaquim Nadal va acabar defensant les polítiques de «progrés i equilibri» dels socialistes, com a garantia que el país no tornarà a un «model social regressiu i fiscalment irresponsable» (en referència al de CiU), i Eudald Casadesús també es va afegir a la crítica als tres anys de tripartit i a «la gent que s'anomena d'esquerres, i va presentar CiU com l'única garantia d'un «govern nacionalista».
)
