En tres anys, 51 centres de primària, 46 de secundària, 12 de concertats i 2 de municipals han creat una unitat de suport a l'educació especial (USEE). Això vol dir que en aquest període de temps 111 escoles de Catalunya han incorporat una eina a favor de la inclusió dels alumnes afectats per una discapacitat física o psíquica.

El funcionament de les USEE va de la mà dels professors d'educació especial, que són els que s'encarreguen «d'ajudar l'alumne a fer una feina o li adapten un exercici als seus coneixements i possibilitats», explica Margarida Saiz, secretària general de la Plataforma Ciutadana per a una Escola Inclusiva. Aquest mestre, que comparteix classe amb el professor de cada assignatura i que en cap cas és el tutor dels nens, a més d'ajudar els alumnes amb unes necessitats específiques dóna un cop de mà a qualsevol estudiant que necessiti reforçar algun concepte. La segona pota de les unitats són els educadors. Ells «desenvolupen programes per atendre les dificultats específiques de cada infant», descriu Pepita Corominas, subdirectora general d'ordenació curricular i programes educatius del Departament d'Educació, i exerceixen de fisioterapeutes, logopedes o psiquiatres.

L'aparició d'aquests instruments de suport a les escoles ordinàries es va consensuar per «frenar el descens d'alumnes discapacitats als centres» i desinflar així les llistes de les escoles d'educació especial, tal com recorda Corominas. Avui, dels prop de 15.000 estudiants amb alguna discapacitat (un 1,4% de tots els escolars catalans), un 60% està matriculat en una escola ordinària i la tendència és que el percentatge augmenti els pròxims cursos. Fa tres anys els estudiants es dividien a parts iguals entre els dos tipus d'escoles, però l'aparició de les USEE, i sobretot la incorporació aquest últim any de 56 nous centres a la llista de les escoles inclusives, ha contribuït a decantar la balança.

Per la secretària general de la Plataforma Ciutadana per una Escola Inclusiva, les USEE han demostrat que «els nens amb discapacitats poden escolaritzar-se amb la resta de companys de la seva edat». Una de les crítiques de l'entitat, però, té a veure amb la limitació a l'hora d'escolaritzar un fill depenent de la zona. Com que aquests recursos depenen de la demanda i les possibilitats de cada escola, alguns territoris encara no ho poden oferir.