En el cas de grans superfícies especialitzades (a partir de 1.000 m²), a les comarques gironines se n'autoritzen en el camp de l'electrònica de consum (4.664 m²), l'equipament per a la persona (2.398 m²) i el material esportiu (3.354 m²), però en canvi no es preveuen creixements en establiments d'aquest tipus dedicats al lleure i la cultura. Si en el conjunt de l'àrea metropolitana (sense comptar-hi Barcelona ciutat) el creixement del comerç subjecte a regulació és d'uns 50.000 m², a les comarques gironines és de 54.000 m². El govern defensa que a la perifèria de Barcelona l'oferta de gran format és prou àmplia i no requereix grans creixements, com ho demostra el fet que, malgrat el volum de població, té un creixement inferior al de l'àrea de Girona.

El creixement del comerç regulat pels pròxims quatre anys serà de 427.000 m² en el conjunt de Catalunya. Aquests metres es reparteixen entre els diversos formats mitjans i grans que requereixen llicència de la Generalitat. El pla presentat ahir té escasses variacions respecte al presentat el mes de març pel que fa als metres quadrats de creixement que s'assignen per a cada format. El llarg període d'al·legacions ha servit, això sí, perquè la Generalitat hagi acceptat bona part de les 103 al·legacions que ha rebut, sobretot d'ajuntaments, pel dibuix que va fer inicialment de les trames urbanes consolidades dels municipis de més de 25.000 habitants. Fora d'aquestes trames, la Generalitat hi prohibirà a partir d'ara la instal·lació dels comerços que requereixen la seva llicència (bàsicament supermercats, hipermercats, centres comercials i grans magatzems, a més de superfícies especialitzades en lleure i cultura, material esportiu, electrònica de consum i equipament per a la persona).

L'objectiu de la mesura és frenar el creixement als afores, el qual perjudica la mobilitat, però molts ajuntaments van considerar que la trama urbana dissenyada per la Generalitat era massa restrictiva i deixava fora massa zones dels seus municipis. De les 103 al·legacions rebudes en aquest sentit –com les presentades per Palafrugell, Salt, Lloret de Mar, Girona, Platja d'Aro, Figueres i Blanes–, la Generalitat n'ha acceptat 25 totalment i 32 parcialment; 36 les ha desestimat, i la resta es podran modificar en els pròxims quatre anys si hi ha creixements urbans.

Pel que fa a la polèmica amb CiU que ha generat l'aprovació del pla, el conseller Castells va assegurar que el PTSEC ha generat un ampli consens «del qual, és cert, ha quedat fora CiU, que veu les coses diferents de tothom». Castells es referia així al suport al PTSEC per part de la Confederació de Comerç de Catalunya, satisfeta sobretot pel fre del creixement comercial als afores, molt perjudicial per al petit comerç dels centres urbans.

Ahir també es va posar de manifest que podria haver ajudat a aquesta entesa amb el govern el pla de dinamització del sector per als pròxims quatre anys, dotat amb 93 milions i que inclou una futura carrera universitària de comerç, que encara no se sap quants anys durarà i on s'impartirà.