divendres, 29 de setembre de 2006
> «Jo no l'hauria posat a treballar aquí»
«Tal com estava el Paco de salut i amb la calor i la xafogor que hi fa, jo no l'hauria posat a treballar aquí. Hi ha parcs amb més ombra, com el del Laberint, o si no, podria anar de guàrdia a l'entrada del magatzem de Canyelles, per exemple. Però això només és la meva opinió, que quedi clar, que jo no sóc metge ni res.» Antonio Rupérez no només estava amb Jurado quan va tenir l'atac que li va costar la vida. Era el seu company a Diagonal Mar i alguna cosa més: «Feia molts anys que coneixia el Paco, i era com el meu germà gran.» El dia que el seu company va morir, era el segon dia de feina de Rupérez, acabat de reincorporar després d'una llarga baixa arran d'una lesió al canell. Per Jurado era el novè seguit. Feia torns de 10 dies consecutius i després en descansava quatre. Set hores diàries, de 3 de la tarda a 10 del vespre. El 20 de juliol, a tres quarts de nou del vespre, Rupérez recorda que Jurado acabava de cridar l'atenció a un jove que duia un gos sense lligar. Com que el jove també duia uns auriculars, no havia sentit el vigilant, i Jurado l'havia hagut de perseguir pel parc. Fruit de la petita cursa, Rupérez el va veure «una mica sufocat». «Va treure el Ventolín i va aspirar un parell de cops, però li continuava faltant l'aire.» Van enfilar el camí cap a la garita que tenen al parc, però Jurado va haver de seure al terra abans d'arribar-hi. El seu company va donar l'avís i quan va arribar la primera ambulància, el malalt ja havia perdut el coneixement. Un segon vehicle, «una d'aquelles UVI mòbils», va arribar després i se'l va endur, ja inconscient, a l'hospital Clínic. Passaven 10 minuts de les 10 quan va morir.
|
