Jurado, de 49 anys, en feia 24 que treballava a Parcs i Jardins. Des del 2002, fent tasques de vigilància a Diagonal Mar, després que els metges el declaressin no apte per continuar fent treballs de jardineria, que requereixen més esforç físic. Quan va morir, feia poc més de dos mesos que s'havia reincorporat a la feina després de passar-se un any de baixa pels seus problemes respiratoris, que l'obligaven a dormir amb un respirador. L'informe elaborat pel departament de prevenció de l'empresa per determinar les circumstàncies de la seva mort apunta que el fet que la setmana en què es va produir fos «anormalment calorosa, afegit a les condicions físiques i de salut del treballador, podrien ser la causa de l'accident».

Fins a la redacció de l'informe, però, sembla que no es va considerar aquesta possibilitat, perquè tot i que l'1 de juliol, 19 dies abans de la seva mort, Jurado ja va tenir un primer ensurt arran d'una insuficiència respiratòria durant la jornada laboral, se'l va mantenir en el mateix lloc de treball i fent la mateixa feina. De fet, d'aquest primer incident no en va quedar constància ni en el departament de prevenció ni en el de personal, malgrat que Jurado es va passar tota una nit en observació a l'hospital de Mar, i malgrat que l'empresa va ser informada de l'atac perquè el treballador, que estava sol al seu lloc de treball, va informar per ràdio la central, i va ser des d'allà que van avisar una ambulància. Parcs i Jardins va admetre ahir aquesta irregularitat –que també està recollida en l'informe de l'accident–, i la va atribuir a «un error».

No és aquest primer atac l'únic que no es va tenir en compte. Tampoc no es va considerar, ni abans ni després de l'1 de juliol, que el novembre passat, el treballador ja havia demanat un trasllat per qüestions de salut, petició que va sustentar en un dictamen mèdic que determinava que Jurado tenia «una afectació pulmonar important, que es veu agreujada pels canvis ambientals i pels ambients humits». El document recomanava «que la seva feina estigués adequada al seu estat per evitar reaguditzacions de la seva patologia de base. No és convenient que hi hagi humitat i canvis bruscos de temperatura. L'ambient ha d'estar a una temperatura regular». Les recomanacions, però, van caure en sac foradat i es va quedar al parc de Diagonal Mar, «un dels més humits perquè està a prop del mar i té un estany artificial molt gran», diu el president del comitè d'empresa, José Ruiz. El dia que Jurado va morir, a més, a Barcelona els termòmetres van fregar els 34 graus, i el de Diagonal Mar no és un parc que es caracteritzi precisament per les zones d'ombra.

Segons la versió de l'empresa, facilitada ahir pel servei de premsa de l'Ajuntament –perquè ni el gerent, Jordi Campillo, ni cap altre responsable de Parcs i Jardins no es va posar al telèfon, malgrat la petició d'aquest diari–, la demanda de trasllat va ser desestimada perquè es va fer al novembre, quan Jurado estava encara de baixa, i «no es pot traslladar ningú quan està de baixa». Quan Jurado es va reincorporar, el 15 de maig, tampoc no se'l va moure de lloc perquè el servei mèdic de l'institut municipal el va declarar «apte sense cap tipus de restricció» per desenvolupar les seves tasques de vigilant.

La versió oficial passa de puntetes per l'omissió documental del primer ensurt. De fet, en l'«historial» de Jurado facilitat ahir per Parcs i Jardins mitjançant el servei de premsa no es feia inicialment cap esment a l'atac de l'1 de juliol. Només en una segona comunicació, i després que aquest diari preguntés expressament per aquesta circumstància, es va fer referència a l'assumpte: «un error» pel qual, a hores d'ara, encara no hi ha cap explicació. N'hi haurà d'haver, perquè la vídua, Eva Segarra, ja ha denunciat Parcs i Jardins a Inspecció de Treball per «negligència i infracció de les mesures de seguretat i de riscos laborals», i preveu interposar també una querella criminal.