L'Estatut també va marcar els discursos de futur a la capital del Camp, tot i que des d'òptiques diferents. Nadal, que va penjar un interrogant aparentment sense fonament al final de la seva etapa a l'alcaldia, es negava a fer girar el seu parlament al voltant del nou text estatutari: «El meu raonament és el d'un poble que vol progressar i vol ser una nació; l'Estatut és una eina, però no l'única, i el més important és la voluntat no imposada dels catalans», va manifestar. En canvi, el conseller de Governació, Xavier Sabaté, apel·lava a «la cohesió social, sense exclusions» perquè Catalunya «triomfi» amb l'aplicació de la nova norma. Una cohesió que no va ser possible escenificar al passeig marítim de Tarragona, davant del monòlit a Rafael Casanova, ja que cap membre d'ERC va assistir a l'acte com a rebuig a la presència del PP, soci de govern municipal de CiU. Els republicans havien seguit la seva agenda particular amb la Vetlla de la Diada i, segons va expressar la portaveu d'ERC, Rosa Rossell, no volien compartir l'acte oficial amb el PP després que el líder popular Francesc Ricomà signés el recurs d'inconstitucionalitat contra l'Estatut quan tot just exercia com a alcalde de Tarragona en funcions. En l'ofrena sí que van participar, en canvi, la resta de partits polítics municipals –per part del PP fins i tot hi havia el diputat Rafa Luna– i diferents entitats locals.

A Reus tampoc hi va haver grans mostres d'unitat. A l'ofrena a la plaça Baluard, que s'hi feia per primer cop arran d'una moció que l'any passat van presentar conjuntament ERC –en el govern– i CiU –a l'oposició–, només hi van assistir aquests dos partits, al marge d'entitats com Òmnium Cultural o el Reus Deportiu. No hi va anar ni el PP ni tampoc el PSC ni ICV, els altres dos partits que governen la capital del Baix Camp, on l'acte institucional es va fer a l'Ajuntament i es va encomanar a l'historiador Josep Termes, que va parlar sobre la identitat del catalanisme.