Els membres de l'Associació Micològica Joaquim Codina van començar fa vuit dies les reunions ordinàries. És un indicador fefaent de l'inici de la gran temporada dels bolets, i no pas l'única, amb el benentès que n'hi ha tot l'any. Alguns bolets de primavera són, precisament, entre els millors, siguin moixernons, múrgoles o cama-secs. I a l'hivern es caça la tòfona, el bolet més apreciat i cotitzat, el diamant de la cuina, segons va escriure el pare i padrí de la gastronomia, Jean Anthelme Brillat-Savarin. I a l'estiu, perquè avui encara som a l'estiu, si fa una ploguda ben feta i es manté la humitat, es troben siurenys, ceps, ous de reig i rossinyols.

En una sortida d'estudi el primer cap de setmana de setembre a Sant Hilari Sacalm, a les Guilleries, membres de l'Associació Micològica Joaquim Codina van trobar i classificar cap a un centenar d'espècies. Pels mateixos dies, pel voltant d'Amer van trobar un erol preciós d'ous de reig, els millors dels quals els van fotografiar i els reproduïm en aquesta mateixa plana.

Miquel Àngel Pérez de Gregorio alerta que és urgent una ploguda generosa i ben repartida perquè no s'espatlli la temporada. Ara mateix, el Pirineu és força sec, i a les zones de les Guilleries, de la Selva interior, del Gironès, del Pla de l'Estany i de la Garrotxa on havia plogut ja s'hi comença a notar la falta d'aigua. Les pluges del mes d'agost van ser tan irregulars que els boletaires es van trobar que en un vessant d'un muntanyí de no res hi havia bolets i, en l'altre, hi havia una sequera desèrtica. Un exemple: A Palol de Revardit la terra era seca, dura i plena de pols. Al costat de Canet d'Adri, cap al sud, hi trobaven ous de reig. Més a l'est, cap a Ravós del Terri i Medinyà, es trobaven cualbres, rossinyols, apagallums, algun ou de reig i algun siureny.

Caldria una pluja generosa i ben repartida per deixar llest l'inici de la temporada, que sol arrencar a partir de la segona quinzena de setembre, aquesta setmana mateix, i s'allargarà fins a mig novembre, amb les espècies més afavorides pel fred, escarlots i negrantins. El temps és tan boig que ningú no gosa fer previsions de la temporada. Una senyora ploguda i una tramuntanada poden fer de la tardor 2006 una anyada excepcional o ben desgraciada. De moment, les anunciades pluges han sigut altra cop irregulars i les temperatures són un xic massa elevades. Això vol dir que les clapades de bolets tornaran a ser disperses. Com diria un boletaire de Sant Joan de les Abadesses, no paga la pena sortir expressament a buscar bolets: «Si surts a passejar o d'excursió i en trobes alguns, encara. Però és millor no parlar-ne gaire, perquè acabes mobilitzant la gent i et trepitgen el bosc i te'l fan malbé.» Al Ripollès, ara mateix, tenen la desgràcia d'un temps estrany per als bolets: o no se'n troben perquè no hi ha prou humitat o s'han podrit perquè s'ha passat d'unes condicions immillorables perquè sortissin a unes de perfectes, amb altes temperatures que afavoreixen la putrefacció.

Mentrestant, els consumidors de bolets que no n'han trobat o que no n'han anat a caçar –perquè no poden o no volen–, s'hauran de conformar amb una menjada de bolets de compra. La inflació, de moment, no ha afectat els bolets, que continuen amb uns preus semblants als de l'any passat.

Els pocs bolets del país són carots i quasi tots acaben al rebost dels millors restaurants. Els bolets que aquests últims dies es trobaven pels comerços d'alimentació, fruiteries i verdulaires, són majoritàriament de França i d'alguns països de l'est d'Europa, sobretot de Romania. Els preus de botons de rovelló es pagaven aquest cap de setmana a uns preus que oscil·laven entre 30 i 35 euros el quilo. Els rossinyols (baquetes) es pagaven entre els 20 i els 25 euros, els ceps i els siurenys, entre els 20 i els 30 euros el quilo, i l'ou de reig, el més car, entre els 25 i els 40 euros el quilo. La banda més elevada del preu correspon als preus dels bolets caçats als boscos del país. Les cotitzacions dels bolets variaran segons els que es cullen al país i les partides que arriben de l'estranger.

FESTA A SETCASES
La tradició micològica catalana té molts fronts oberts: gastronomia, conferències, exposicions, congressos, jornades, llibres, revistes, tradicions i concursos. Així, el cap de setmana vinent ja es farà a Setcases la XIV Festa del Bolet.