Així com de les declaracions dels quatre acusats es desprenia que havien estat víctimes de la repressió de la policia durant un acte de protesta contra la política d'universitats que aplicava el PP durant la seva etapa de govern més dura, de les respostes dels set agents citats que van comparèixer s'havia de concloure que les víctimes havien estat ells. Uns deien que els estudiants els havien masegat quan escortaven la ministra d'aquell temps pujant les escales de l'església de Sant Domènec. I els altres que havia estat la policia qui havia actuat amb una duresa impròpia. Fos com fos, el cas era que a les imatges que n'havien enregistrat els Mossos, amb prou feines s'hi apreciaven detalls de la batussa de l'escalinata que havien relatat els agents. S'hi veia, això sí, la tibantor que va provocar l'actitud hermètica del cordó policial que impedia l'accés dels manifestants a l'acte que presidia Birulés; la resposta contundent d'algun dels policies i la rotunditat dels manifestants quan, ja ben irritats, s'encaraven amb els Mossos i exigien pas per accedir a l'acte com a membres amb càrrec a la comunitat universitària brandant les invitacions i els carnets d'identitat.

No hi va fer res que un antic rector, Joan Batlle, s'alineés al costat dels acusats situant aquella protesta en la tradició universitària. El ministeri fiscal va demanar un any i sis mesos de presó per a cadascun i vint caps de setmana d'internament, potser sense recordar que, en cas de ser declarats culpables, els caps de setmana els passaran a casa perquè el codi penal ja no els inclou.

La fiscalia sostenia que aquells quatre nois havien actuat amb la finalitat de pertorbar l'ordre públic i la pau social i amb la clara intenció d'impedir l'acte que havia de presidir Birulés. En canvi la defensa, representada pels advocats Benet i Sebastià Salellas, es preguntava quin sentit tenia que la justícia actués sobre un fet que socialment s'havia de considerar tancat. De fet, cap de les personalitats que aquell dia eren a Sant Domènec no va declarar. No ho va fer Anna Birulés ni tampoc l'aleshores rector de la UdG Pep Nadal, encara ara molest amb aquells estudiants avui ja llicenciats. També es preguntava, la defensa, per què havia arribat aquell cas a judici si la Generalitat havia retirat l'acusació particular i ni tan sols l'aleshores ministra ho havia denunciat. Tot plegat només es podia atribuir al judici contra una actitud política sobre la qual planava l'ombra d'un error policial, potser provocat per la voluntat de fer passar Birulés per les escales del rector Nadal.