| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | dilluns, 6 de maig de 2024


dijous, 31 d'agost de 2006
>

L'Ajuntament com a plataforma d'ascens



ODEI A.-ETXEARTE. Barcelona



Una plataforma d'ascens polític. Això és el que ha estat en les últimes dècades l'Ajuntament de Barcelona. L'alcalde i futur ministre d'Indústria, Joan Clos, seguirà, de fet, les passes d'un dels seus predecessors: Narcís Serra, que va encapçalar el consistori barceloní després de les primeres eleccions municipals democràtiques el 1979, i fins al 1982. Aquell any, precisament, va marxar cap a Madrid: va ser nomenat ministre de Defensa en el primer executiu del PSOE. I Pasqual Maragall el va rellevar a l'Ajuntament de Barcelona. Entre Serra i Clos, no obstant això, hi ha una diferència significativa. El primer va deixar la ciutat catalana per formar part del govern espanyol i ocupar un càrrec que el va propulsar a la vicepresidència de l'executiu entre el 1991 i el 1995. El nomenament de Clos implica, en canvi, un final d'etapa. El principi de la seva retirada després d'haver estat al capdavant de l'Ajuntament de Barcelona durant nou anys.

El dia que Maragall va prendre possessió al consistori, el 2 de desembre del 1982, va definir-se com un «modest barceloní que no havia somiat mai amb l'honor d'una càrrega tan important». Deu anys després es va convertir en l'alcalde dels Jocs Olímpics, un esdeveniment que no només va significar un salt endavant per a la ciutat sinó que el va vestir d'un prestigi que més tard contribuiria a propulsar-lo a la presidència de la Generalitat. El 1997 va donar per tancada la seva etapa d'alcalde i va cedir la vara de l'Ajuntament a Clos. El 2003, va ser elegit President. S'havia presentat per primera vegada com a candidat el 1999, després d'un període dedicat a la docència a Roma i a Nova York.



MINISTRES CATALANS
Clos dirigirà ara la cartera d'Indústria, que el primer secretari del PSC, José Montilla, deixa per presentar-se com a candidat en les eleccions de l'1 de novembre. Però Montilla i Clos no han estat els primers catalans a dirigir aquest ministeri. Joan Majó, l'actual director general de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, ho va fer entre el 1985 i el 1986 després d'haver estat durant tres anys director general d'electrònica i informàtica, i abans alcalde de Mataró. El president del PP a Catalunya, Josep Piqué, també va ser nomenat ministre d'Indústria el 1996, i el 1998 va convertir-se en portaveu de l'executiu que liderava José María Aznar. Piqué també es va responsabilitzar posteriorment de les carteres d'Assumptes Exteriors i de Ciència i Tecnologia.

La llista de ministres catalans al govern espanyol, però, és més llarga. Hi figuren, entre d'altres, Ernest Lluch, que va encapçalar Sanitat i Consum en el primer govern de Felipe González; i el també socialista Jordi Solé Tura, nomenat ministre de Cultura el 1991, el mateix any en què Josep Borrell va començar a dirigir Cultura. Aznar va tenir en els seus executius, a banda de Piqué, Anna M. Birulés per a Ciència i Tecnologia, i Julia García Valdecasas –que havia estat delegada del govern a Catalunya– per a Administracions Públiques.



 NOTÍCIES RELACIONADES

>Montilla diu que amb Clos el PSC «aporta un dels seus millors actius a Espanya»

>Desconcert a Madrid

>Hereu afronta el repte de fer-se visible

>Clos reclama lleialtat als socis per fer un relleu sense entrebancs

>Martí i Escarp aspiren a les cadires lliures

Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.