El primer secretari del PSC va assegurar dilluns que el president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, tenia clar el nom del polític que assumiria la cartera d'Indústria «des de finals de juliol» i quan es faria efectiu el canvi. Fonts del PSC van reiterar-ho ahir: la decisió estava presa feia dies i no es va executar de manera inesperada. Aquest element situaria la sorprenent decisió del nomenament de Clos, que no entrava curiosament en la majoria de travesses, al marge d'una possible rectificació de la principal candidatura apuntada des d'àmbits polítics i mediàtics, la del delegat del govern espanyol a Catalunya, Joan Rangel. Situar la data de la decisió de Zapatero abans de les crisis de l'aeroport del Prat i del trasllat d'immigrants a Catalunya des de les Canàries suposa salvaguardar la imatge de Rangel, esquitxat per aquests episodis. Rangel, home pròxim al primer secretari del PSC, podria jugar un paper destacat en un futur govern de Montilla.

L'opció de Clos s'entreveu així com un candidat de perfil polític tal com volia el PSC que desbancaria el secretari d'Economia, David Vegara, candidat del ministre Pedro Solbes. Fonts del PSC reconeixen que la destinació ministerial per l'alcalde és bona, ja que consideren que pot fer una bona gestió en aquest àmbit mentre que com a alcaldable es mostrava desgastat i en retrocés, tot i que la millora d'imatge en la gestió municipal en l'últim tram li permet deixar un escenari menys complicat al seu successor, Jordi Hereu.

L'altra opció de la direcció del PSC podria haver estat la de l'actual conseller d'Economia de la Generalitat, Antoni Castells. Però fonts del partit asseguren que va ser descartat perquè Montilla compta amb ell per al seu projecte de govern si aconsegueix la presidència després de les eleccions de l'1 de novembre. Fonts socialistes del govern situen Castells com a número dos de la llista de Montilla amb una alta probabilitat. Unes llistes que els socialistes catalans tancaran el 21 de setembre. La pugna actual se situa entorn a la posició que ocuparien en les llistes de les quatre demarcacions catalanes tots i cadascun dels consellers que té actualment el PSC al govern. De moment, l'únic que està assegurat és que el conseller de Presidència i de Política Territorial, Joaquim Nadal, encapçalarà la llista per Girona, seguit dels també consellers Del Pozo i Geli; i amb tota probabilitat el de Governació, Xavier Sabaté, encapçalarà la de Tarragona. La llista de Barcelona serà molt més disputada.

SETMANA CLAU
La setmana vinent, Clos serà nomenat oficialment ministre i Maragall signarà el decret de dissolució del Parlament, que es farà efectiu el divendres 8. Són dues coincidències temporals que, més enllà de la casualitat, posen en relleu la irrupció de l'aparell del partit en l'àmbit institucional a banda i banda de la plaça de Sant Jaume, en el que serien els dos focus de poder més significatius del país: el govern de la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona. Dues instàncies a què sempre han optat els sectors afins a Pasqual Maragall mentre el nucli dur a l'entorn de Montilla controlava l'important poder polític municipal socialista de l'àrea metropolitana de Barcelona. de retruc, els socialistes catalans també renoven la seva presència al govern espanyol de Rodríguez Zapatero.

És doncs aquesta, una setmana en què es donarà per tancada la legislatura i Maragall acabarà de viure el seu procés de substitució al capdavant de la formació en pro de Montilla, que representa la branca del partit més propera al PSOE i allunyada del catalanisme d'arrel històrica que defensa el president dels socialistes en primer terme, però també altres dirigents del partit, com ara els consellers Antoni Castells i Montserrat Tura. El debat sobre la necessitat que el PSC tingui ara un grup propi al Congrés que va obrir el mateix Maragall i que va rebre les negatives del primer secretari del partit i de la vicepresidenta del Congrés, Carme Chacón, són les últimes gotes que fan vessar el qüestionat lideratge del president del partit. Maragall es va anar allunyant al llarg de la legislatura dels arquitectes del PSC, a qui no va poder convèncer a l'octubre passat de la seva determinació de remodelar el govern. Els dos canvis que es van fer efectius en l'executiu –el primer el 20 d'abril, i el segon amb l'expulsió d'ERC del tripartit pel seu posicionament contrari a l'Estatut en el referèndum–, van quedar marcats pel primer intent frustrat del President. ICV i ERC van imposar els noms dels que substituirien els seus consellers. Tot i que està garantida la participació del President en la campanya electoral de Montilla i la visualització d'una bona sintonia, una proba de l'allunyament de Maragall del partit és la poca freqüència amb què ni ell ni els seus màxims col·laboradors visiten la seu nacional del carrer Nicaragua. A més, segons fonts de l'executiu, es preveu que Maragall sigui de viatge oficial al Senegal el 21 de setembre, quan el PSC aprovarà les seves llistes per a les pròximes eleccions en un consell nacional, segons va avançar el mateix Montilla dilluns, després de la reunió executiva.

L'HERÈNCIA MUNICIPAL
Al capdavant del consistori barceloní, Hereu ocuparà el lloc que deixa Clos; un canvi que s'esperava però que no es preveia tan proper. La seva marxa evidencia també que el llegat de Maragall a l'Ajuntament de Barcelona s'esmicola. Un dels seus homes forts, Ferran Mascarell, va ser nomenat conseller de Cultura a l'abril. Ara és Clos qui deixa la plaça de Sant Jaume pel Ministeri d'Indústria, i compleix el precepte ineludible que Zapatero va fixar com la condició sine qua non per al futur ministre d'aquesta cartellera: que fos català.