Si un factor ha variat en tots aquests anys, sens dubte és l'econòmic. En nou anys Badalona ha assistit a un autèntic ball de xifres, i ara continuen sent una incògnita (per molt que el govern parli de transparència absoluta) alguns dels números que envolten l'operació. Quin és, per exemple, el cost final de l'estadi? Quan es va aprovar la instal·lació, l'any 1997, es parlava de 300 milions de les antigues pessetes (ara sembla que ningú recorda aquella xifra). Dos anys més tard, el preu de partida es triplicava i ascendia als 900 milions (5,4 milions d'euros). L'estiu del 2002 es tornava a multiplicar gairebé per tres, i va passar als 14 milions d'euros. Les últimes xifres que han arribat als ciutadans són de 30 milions, cosa que significa que el preu inicial, d'1,8 milions d'euros, s'ha multiplicat per setze.

Tampoc no es parla obertament dels beneficis que obtindrà l'Ajuntament de l'operació urbanística que pensa portar a terme, tot i que el govern local, especialment el PSC, s'ha compromès a mostrar totes les cartes. De fet, es crearà una fundació, integrada per representants de l'administració local i del club esportiu, des d'on es fiscalitzaran algunes operacions.

Des de l'oposició, tant el PP com CiU han demanat «absoluta transparència» i ja han lamentat que la informació no els arriba amb l'agilitat que se'ls va prometre. No obstant això, tots dos partits es van abstenir en el ple en què es va aprovar l'actuació de manera inicial. Els dos socis minoritaris del govern (ICV-EUiA i ERC) han girat full a discrepàncies inicials i han votat a favor de l'actuació, motivats per la construcció d'habitatge públic. El regidor no adscrit, Francesc Fernández, és l'únic que s'hi ha oposat.