El desembre del 1997, el govern de l'alcalde Joan Blanch (PSC-CiU) aprovava la construcció del complex esportiu del Torrent de la Batllòria, ideat pel prestigiós arquitecte Dominique Perrault. A l'epicentre de l'actuació hi havia un estadi municipal de futbol amb una capacitat inicial per a 6.000 espectadors. Sis anys després, amb Joan Blanch jubilat des del 1999 i amb un govern d'esquerres a la ciutat encapçalat per Maite Arqué (PSC), la instal·lació continuava encallada per falta de fons. Aleshores va prendre força una operació de la qual ja s'havien sentit rumors: el CF Badalona, propietari del terreny on té el camp actual, fa la permuta d'uns terrenys amb el consistori per tal que sigui l'administració la que aixequi pisos en aquest àmbit tan cèntric, a l'avinguda de Navarra (a tocar de l'autopista C-31), i obtingui recursos per tirar endavant l'operació. L'entitat esportiva, a canvi, obté un terreny amb la mateixa superfície en una altra part de la ciutat, a més d'una generosa aportació econòmica, xifrada aleshores en 1.322.000 euros, durant 33 temporades.

Aquest preacord, però, va aixecar molta polseguera política, fins i tot dins del mateix PSC. I és que la polèmica, des del primer moment, ha estat alimentada pel fet que el president del CF Badalona, Fermín Casquete, controla un ampli sector del PSC, el partit majoritari a la ciutat. Les diverses forces polítiques, en un moment o altre, han acusat els socialistes d'acontentar Casquete amb aquest acord, i Arqué, de garantir-se el futur com a alcaldessa. Fins i tot el sector del PSC aliè a Casquete ha posat traves a l'acord.

Fruit d'això hi ha hagut un encreuament d'acusacions entre Casquete i altres dirigents del partit. El president del CF Badalona, gerent també de l'empresa d'autobusos Tusgsal, va arribar a acusar Arqué, el 2004, de fer-li xantatge i condicionar l'aprovació del conveni al seu silenci en relació amb l'ampliació de la superfície comercial d'un complex que lidera el Joventut de Badalona. D'aleshores ençà, hi ha hagut tres trencaments de l'acord i fins a quatre anuncis que les dues parts arribaven a l'entesa.

Ara, però, s'ha enfilat un camí que no sembla que tingui marxa enrere. L'Ajuntament gestionarà dos terços del suculent terreny de 20.580 m², i el CF Badalona, el terç restant. El consistori aixecarà 214 pisos (132 dels quals seran de protecció oficial) i el club de futbol construirà 79 habitatges més, de preu lliure. El CF Badalona, a més a més, obté un camp de futbol al barri de Morera amb la mateixa superfície del que cedeix, i percebrà 630.000 euros anuals durant 30 campanyes.

Perquè l'operació prengui forma, serà necessari que el consistori construeixi l'estadi que permetrà al CF Badalona abandonar els terrenys que ocupa. Després s'activarà tot l'engranatge. Ara per ara, no hi ha cap calendari sobre la taula. També hi ha un projecte per dotar la mateixa zona d'un hotel i una residència per a la gent gran, tots dos privats.