Les vies sempre han estat un símbol de progrés. Al segle XIX van permetre unir pobles i traslladar mercaderies i persones d'un lloc a l'altre de manera ràpida i efectiva. Van ser pilars de la revolució industrial i del creixement del país. Però un dia algunes d'aquestes vies van ser desplaçades per les carreteres i van quedar en desús. Després d'uns anys d'oblit, ha arribat una altra forma de progrés. El renaixement d'aquestes antigues infraestructures grises i íntimament lligades a la indústria les ha pintat de color verd, i avui protagonitzen un nou enriquiment ecològic, cívic, turístic i humà.

De velles xarxes ferroviàries en desús reconvertides en vies verdes, n'hi ha per tot l'Estat espanyol. A Catalunya, la xarxa no ha deixat de créixer els últims anys. La via verda més antiga de Catalunya és la del Carrilet, que avui uneix Olot amb Sant Feliu de Guíxols i que està gestionada directament pel Consorci de les Vies Verdes de Girona, integrat pels vint-i-tres ajuntaments pels quals discorre el traçat i per la Diputació de Girona. Aquest itinerari, que en total té 94 quilòmetres, està dividit en dos trams que conflueixen a la ciutat de Girona i que corresponen a dos vells ferrocarrils de via estreta que mai no van arribar a estar units, malgrat els nombrosos projectes que van existir en aquest sentit quan hi circulaven els trenets. Han estat, però, els nous usos, majoritàriament lúdics i esportius, els que han unit, finalment, aquests vells carrilets en un de sol i que els han convertit, per cert, en un excitant recorregut que va des dels volcans de la Garrotxa fins al cor de la Costa Brava, a Sant Feliu de Guíxols.

SENSE COTXES
La via verda és, doncs, un camí sense cotxes, senyalitzat, arreglat amb alguns ponts i túnels i compactat, que transita entre boscos, entre camps de conreu i a través de nombrosos pobles. Per als cicloturistes, és una atractiva ruta que es pot fer en un, dos o tres dies. Per als caminants, un passeig agradable i tranquil que es pot allargar tant com es vulgui i que pot durar també diverses jornades, ja que molts dels pobles, precisament per la presència de la via verda, ofereixen llocs d'allotjament als viatgers. Tant el ritme d'anar a peu com el del pedal permeten viure i veure amb calma tant el patrimoni paisatgístic (volcànic o de la ribera del Ter) com l'arquitectònic i patrimonial (romànic, gòtic, modernista) de les quatre comarques que travessa la ruta.

L'itinerari se sol fer des d'Olot i en direcció a Girona i d'allà a Sant Feliu, perquè és en aquest sentit que es fa de baixada. Això sí, el pendent és sempre suau i accessible no només a caminants i cicloturistes, sinó també a persones amb mobilitat reduïda.

Tan agradable resulta aquest itinerari que cada dia té més usuaris de tota mena. El Consorci de les Vies Verdes de Girona va estrenar el juliol de l'any 2005 un sistema de mesuradors per saber amb més detall la xifra i el tipus d'usuaris. Les dades que va obtenir mostren una gran varietat d'usos a tota la via verda, i un gran volum de passants. La mitjana va arribar als tres mil setmanals, tot i que s'ha detectat que hi ha un ús molt més intensiu a l'estiu i una afluència més gran d'usuaris en el tram de Castell d'Aro.

El consorci ha detectat usuaris esporàdics, però també persones que utilitzen la via de manera habitual per passejar, per fer esport o com a infraestructura de transport i per traslladar-se al lloc de treball. D'aquests últims, cada dia n'hi ha més, expliquen fonts del consorci.

Entre els esportistes, els ciclistes són els reis de la via verda. Fins i tot alguns professionals n'han fet ús per entrenar-se o mantenir-se en forma. Lance Armstrong, que ha guanyat el Tour mitja dotzena de vegades i que ha viscut alguna temporada a Girona, menciona la via verda del Carrilet com un lloc indicat per a l'activitat esportiva d'entrenament en un article publicat al New York Times .