Dolor i impotència. Aquests eren els sentiments de les prop de 2.000 persones que ahir es van reunir a la basílica de Santa Maria de Mataró per dir l'últim adéu a la Mariona, la Marion, com li deien a la colla castellera dels Capgrossos. El funeral es va celebrar ahir a les sis de la tarda, però hores abans alguns membres de la colla castellera, –així com altres grups de castellers que havien arribat amb autocar des de tot Catalunya–, ja esperaven per no quedar-se fora de la basílica. A la plaça de Santa Maria, on es van instal·lar uns amplificadors per seguir la cerimònia, tampoc no hi cabia ni una agulla. Nens, joves, avis i castellers no van poder contenir les llàgrimes en una cerimònia que va tenir la música i els castells com a principals protagonistes. «Has pujat al cel en un nou castell no assajat», deia el rector de Santa Anna, Josep Maria Comadran, del col·legi de Mataró on estudiava la nena. Precisament, entre les cançons interpretades per Genís Mayola hi havia Qualsevol nit pot sortir el sol, de Jaume Sisa. La Mariona i altres nenes de la colla dels Capgrossos de Mataró havien composat una lletra inventada per elles per cantar-la en el tradicional dinar que fa la colla castellera després de l'actuació que fan per les Santes, la festa major de la capital del Maresme. «No la canteu fins que jo arribi», els va dir la Mariona aquell dia. La nena va estar ingressada a Sant Joan de Déu des del 23 de juliol, on se li van fer diverses intervencions. Ahir, tota l'església va sentir com sonava la lletra que havien fet especialment per a aquell dia. «Oh benvinguts, passeu passeu, força, valor equilibri i seny. La meva colla és la vostra, si és que hi ha colles d'algú [...].» «Tan sols hi faltes tu, tu també pots venir si vols», eren alguns dels paràgrafs de la lletra.«Tinc plena confiança en el vostre criteri, perquè sabreu afrontar el futur amb serenor i intel·ligència, la mateixa que heu demostrat al llarg d'aquests deu anys», va dir l'alcalde de Mataró, Joan Antoni Baron, en una intervenció molt emocionada. Les dues germanes de la Mariona, més grans, també van voler recordar-la en el moment del funeral. «Amb l'alegria d'haver tingut entre nosaltres una persona tan especial com tu, has volgut arribar amunt i ho has aconseguit», deia el recordatori que van llegir a mitges. Des de l'escola Santa Anna, també es va voler recordar l'alumna. «Farem tot el possible per recordar la Mariona després de les vacances», va dir el seu tutor, Pere Vilaseca. Viatge a Ítaca va ser l'última cançó interpretada per Mayola.
A la sortida de l'església, una desena de colles castelleres van aixecar pilars de quatre. Alguns portaven braçalets negres. En un dels pilars hi havia la cosina de la Mariona, que també és castellera. Ha estat un dels moments més emotius de l'homenatge a la jove castellera, en què només es va sentir el toc d'atenció de les gralles. És la manera com dins el món casteller s'expressa el condol cap a un casteller desaparegut. Poc després, més d'un minut d'aplaudiments van acomiadar la nena. La mort de la castellera ha deixat Mataró en estat de xoc. «Haurem de tenir força per fer pinya. Ara més que mai hem de ser una gran família», va assegurar el cap de colla, Xevi Castellví.
