| |||||
|
|||||
|
divendres, 28 de juliol de 2006 > Zapatero i Maragall acorden començar a desplegar l'Estatut abans de les eleccions
Mas diu que si governa revocarà tot allò que el bipartit i el govern espanyol hagin decidit sense consensuar-ho amb CiUALBERT SEGURA. Barcelona Serà el govern bipartit i no el que es formi després de les eleccions el que començarà a negociar el desplegament de l'Estatut. José Luis Rodríguez Zapatero va acceptar ahir la petició de Pasqual Maragall de convocar per principis de setembre la comissió bilateral Estat-Generalitat i també la d'infraestructures. El conseller portaveu del govern, Joaquim Nadal, i la vicepresidenta del govern espanyol, Maria Teresa Fernández de la Vega, seran els encarregats de posar en marxa les dues comissions. Artur Mas va advertir ahir mateix que si recupera el govern de la Generalitat revocarà tot allò que l'executiu bipartit decideixi amb el govern de Rodríguez Zapatero sense haver-ho consensuat amb CiU. També ERC va criticar l'acord, qualificant-lo d'«electoralista».
El presidenciable del PSC i ministre d'Indústria, José Montilla, va afegir-se a la reunió entre Maragall i Zapatero al Palau de la Generalitat, prevista des de dilluns i que va durar una mica més d'una hora. Els socialistes van acordar començar a negociar ja al setembre, constituint la comissió bilateral Estat-Generalitat i la d'infraestructures, perquè el desenvolupament de l'Estatut es pugui visualitzar abans de les eleccions de l'1 de novembre. En la reunió també es va concretar, segons fonts del govern català i de l'espanyol, que els encarregats de posar en marxa les comissions seran Fernández de la Vega i Nadal. No es va aclarir la composició ni qui tindrà la presidència de la comissió bilateral, que ha de servir per negociar i resoldre els desacords que hi hagi en desplegar les competències de l'Estatut, per intercanviar informació i per crear els mecanismes de col·laboració entre els governs català i espanyol que siguin necessaris. Totes dues administracions tindran el mateix nombre de membres de la comissió i s'aniran alternant cada any la presidència. De la convocatòria i constitució d'aquesta comissió en tornar de vacances ja en van parlar Maragall i Zapatero fa un mes a La Moncloa quan el president català va anar a veure l'espanyol per dir-li que no optaria a la reelecció. També a principi de setembre es constituirà la comissió de seguiment de la inversió de l'Estat en infraestructures, en la qual també hi participaran els ajuntaments. Aquesta comissió haurà de vetllar pel compliment de la disposició addicional de l'Estatut que preveu que durant set anys l'executiu espanyol invertirà en infraestructures a Catalunya en funció del PIB català, al voltant d'un 20%. Maragall vol convocar, a més, i també en el mes de setembre, la junta de seguretat, que coordina l'actuació de les tres forces de seguretat a Catalunya i el desplegament del cos de Mossos d'Esquadra, aplicant l'Estatut, que estableix que el president de la Generalitat presideix també aquesta comissió. CiU va reaccionar criticant amb duresa el «pur electoralisme» dels socialistes i va avisar Maragall i Zapatero que si governa després de les eleccions se sentirà lliure per revocar totes les decisions no consensuades que hagin pres els socialistes i també canviarà la composició de les comissions si no hi està d'acord. Mas va revelar ahir que Zapatero li havia promès, durant la negociació a Madrid, que l'Estatut s'aplicaria amb el consens d'almenys tots els partits que van fer campanya pel «sí» en el referèndum. I va qualificar d'«impropi, imprudent i precipitat» que un govern bipartit «en minoria, feble i sense prou legitimitat» pugui ara «hipotecar de manera innecessària el futur de Catalunya». La part catalana de la comissió mixta de valoracions Estat-Generalitat, d'altra banda, es reunirà avui mateix per analitzar les principals mesures del títol de finançament de l'Estatut. El conseller d'Economia, el socialista Antoni Castells, va convocar ahir la reunió de la comissió, que formen un representant de cada partit i 17 experts i representants de la societat civil i dels agents econòmics i socials, com els catedràtics Ramon Tremosa, Núria Bosch, Juan F. Corona i Guillem López Casasnovas, el president de la química Ercros, Antonio Zabalza; el secretari general de la UGT a Catalunya, José Maria Álvarez; el degà del Col·legi d'Economistes, Jordi Conejos, i el president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Miquel Valls. Maragall va regalar a Rodríguez Zapatero un joc d'escacs amb figures de Gaudí. També li va lliurar un exemplar del Diari oficial de la Generalitat de Catalunya del 20 de juliol, quan es va publicar l'Estatut, i un llibre sobre la història de la cartografia a Catalunya. I el president espanyol va expressar en el llibre d'honor la seva «admiració, lleialtat i afecte» per a tots els catalans i «especialment per a Pasqual Maragall» en la que va ser la seva segona visita oficial al Palau de la Generalitat des que és president espanyol la tercera comptant la del desembre del 2003, quan va sortir al balcó amb Maragall, Carod-Rovira i Saura. |
| NOTÍCIES RELACIONADES |
![]()
|