| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | dijous, 28 de març de 2024


dimecres, 26 de juliol de 2006
>

Catalunya arriba a set milions d'habitants

El creixement es deu a l'arribada d'immigració, que durant el 2005 va ser la més important de tot l'Estat

ANNA BALLBONA. Barcelona
Catalunya ha superat per primera vegada els set milions d'habitants, gràcies en bona part a la immigració. Segons dades fetes públiques ahir per l'Instituto Nacional de Estadística (INE), que recullen un avenç del padró municipal, durant l'any 2005 la població catalana va créixer amb 88.000 persones i va ser la que més va augmentar de tot l'Estat. Això la va situar, el gener del 2006, en 7.083.600 persones. Aquesta xifra suposa un creixement de població de l'1,2%, que s'explica principalment per l'arribada de persones d'altres països. En els 12 mesos del 2005, la població estrangera empadronada a Catalunya va créixer un 8,5%. Aquest augment converteix Catalunya en la comunitat autònoma on més ha crescut el nombre d'estrangers.


+ Marroquins, equatorians, romanesos i colombians, els més nombrosos.

+ Marroquins, equatorians, romanesos i colombians, els més nombrosos.

El creixement de 88.000 habitants de Catalunya és el més elevat, en termes absoluts, que s'ha produït a tot l'Estat durant l'any 2005. Al darrere de Catalunya queden Andalusia i la Comunitat Valenciana, que han tingut un augment de població de 85.000 i 80.000 persones, respectivament. El gener del 2005 les dades del padró municipal indicaven que Catalunya tenia un total de 6.995.206 habitants.

Tal com ja havia passat en anys anteriors, el creixement de població de Catalunya ha estat motivat sobretot per l'arribada d'immigrants. Segons les dades que va fer públiques l'INE, el gener del 2006 a Catalunya hi havia empadronades 866.800 persones estrangeres, una xifra que significa un 12,2% del total de la població. En canvi, el gener del 2005, el nombre d'estrangers empadronats era de 798.904 persones.

Catalunya és també la comunitat autònoma on el nombre de persones estrangeres ha crescut més (amb 68.000 persones). Al seu darrere hi torna a tenir la Comunitat Valenciana i Andalusia. No obstant això, Catalunya no es troba entre les tres primeres comunitats en què els immigrats representen un percentatge més elevat respecte a la població total. Catalunya ocupa el quart lloc d'aquest rànquing. Així, en aquest aspecte la llista l'encapçalen les Illes Balears (15,6%), seguida de la Comunitat Valenciana (13,4%) i Múrcia (13,3%). Després hi ha Catalunya (12,2%), Madrid (11,8%) i les Canàries (11,4%). Segons les dades de població del conjunt de Catalunya, els homes signifiquen un 49,6% del total, mentre que les dones són un 50,4%.



LES DADES DE L'ESTAT
Pel que fa a les dades que fan referència a l'Estat espanyol, la població empadronada és de 44,39 milions de persones (amb un increment de 287.000 persones) i el nombre d'estrangers és de 3,88 milions, que suposa un 8,7% del total. En aquestes dades no hi consten 492.952 estrangers no comunitaris que encara no tenen l'autorització de residència permanent. En aplicació de l'última llei d'estrangeria, els estrangers no comunitaris estan obligats a renovar-se l'empadronament cada dos anys. Això fa que aquestes estadístiques de població s'acostin més a la realitat, segons defensa l'INE.

Al contrari del fort creixement de població que ha experimentat Catalunya, les comunitats de Madrid i Astúries han tingut un descens en el nombre d'habitants. Madrid ha perdut 72.000 persones empadronades (un descens de l'1,21%) i Astúries, 1.300 (un 0,13%).

Totes aquestes estadístiques són provisionals fins que, abans que acabi l'any, l'INE publiqui la proposta de xifres oficials.

Els marroquins són el col·lectiu d'estrangers més nombrós a Catalunya (amb 181.494 habitants), seguit dels equatorians (81.925) i els romanesos (49.247). Els colombians (a la foto, la festa nacional que van celebrar al Fòrum fa uns dies) ocupen el quart lloc en nombre d'habitants a Catalunya, amb 39.972 persones. Els bolivians (en cinquè lloc, amb 34.413 persones empadronades a Catalunya), els xinesos i els pakistanesos són col·lectius que, en nombre, tenen més importància a Catalunya que la que tenen, comparativament, la resta de l'Estat. Italians, peruans, francesos i alemanys també són col·lectius d'estrangers força nombrosos a Catalunya. Segons dades de tot l'Estat, els augments relatius més importants durant el 2005 els tenen els bolivians, els polonesos, els brasilers i els portuguesos. Els marroquins són el col·lectiu d'estrangers més nombrós a Catalunya (amb 181.494 habitants), seguit dels equatorians (81.925) i els romanesos (49.247). Els colombians (a la foto, la festa nacional que van celebrar al Fòrum fa uns dies) ocupen el quart lloc en nombre d'habitants a Catalunya, amb 39.972 persones. Els bolivians (en cinquè lloc, amb 34.413 persones empadronades a Catalunya), els xinesos i els pakistanesos són col·lectius que, en nombre, tenen més importància a Catalunya que la que tenen, comparativament, la resta de l'Estat. Italians, peruans, francesos i alemanys també són col·lectius d'estrangers força nombrosos a Catalunya. Segons dades de tot l'Estat, els augments relatius més importants durant el 2005 els tenen els bolivians, els polonesos, els brasilers i els portuguesos.

 NOTÍCIES RELACIONADES

>Ja som set milions

>Ja som set milions

>Ja som set milions

>Ja som set milions

>Ja som set milions

Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.