«Avui no hi ha cap estudi que doni pistes sobre el nombre de persones i, sobretot, d'adolescents que són addictes a Internet o els videojocs» explica Àngels Gonzàlez, cap de la unitat de conductes addictives no tòxiques de l'hospital de Mataró, centre de referència en aquesta matèria. Assegura, a més, que la majoria dels casos passen desapercebuts tant per als metges com per als familiars de les persones afectades. Només quan «deixen de menjar, no dormen, no es canvien de roba o deixen de comunicar-se amb els seu entorn perquè es passen el dia davant de la pantalla detecten que estan malalts». El col·lectiu de més risc són els adolescents. Segons Vega González, psicòloga clínica terapèutica d'Atenció i Investigació de Socioadiccions (AIS), una entitat privada sense ànim de lucre, aquestes noves formes d'oci faciliten la «pèrdua de l'autocontrol, més habitual en aquesta franja d'edat». Acostumen a ser nens introvertits als quals els costa mostrar els seus sentiments i que a través dels xats, per exemple, «troben una manera més fàcil de comunicar-se».

De tota manera, és gairebé impossible delimitar la frontera entre l'afició i l'addicció als xats, la televisió i els videojocs. Per Josep Sort, professor de la facultat Blanquera i estudiós dels videojocs, els creadors d'imatges desenvolupen escenaris i històries amb la voluntat d'enganxar els usuaris: «Són jocs difícils de superar, però no prou per frustrar el jugador.» Opina que «ser aficionat a aquest tipus d'activitats no és perillós» i defensa que tant els videojocs com els jocs en xarxa «ajuden a fer volar la imaginació i desenvolupar l'enginy i la rapidesa».

Són els pediatres, però, els que relacionen les noves formes d'oci amb l'augment de l'obesitat entre els infants. «L'hàbit de veure la televisió tres hores diàries i passar-se les tardes davant de l'ordinador o la consola augmenta el sedentarisme i propicia menjar aliments hipercalòrics que afavoreixen l'aparició de l'obesitat infantil», explica la nutricionista Blanca Gonzalvo. Aquesta malaltia ja afecta un 14% dels nens i adolescents i assegura que la tendència va a l'alça.

ELS ULLS BEN OBERTS
La invisibilitat de les conductes addictives a través de la xarxa –els jocs d'atzar comporten pèrdues econòmiques, en canvi– fa difícil la detecció d'aquests casos. «Els pares s'enfaden quan els nens passen massa hores davant la pantalla, però quan veuen que els seus fills prefereixen aquestes activitats per sobre de les altres han d'activar l'alarma», explica Gonzàlez. Els principals símptomes de l'addicció són la pèrdua de l'interès cap a altres activitats i l'aïllament. Un estudi de la Fundació d'Ajuda contra la Drogaddicció (FAD) assegura que un 44% de la comunitat de jugadors han tingut algun problema per culpa del joc a l'escola, amb la família o els amics.

Els psicòlegs, pediatres i experts en educació asseguren que són els pares els que han de tenir els ulls ben oberts per detectar possibles casos.

L'Agència de Qualitat d'Internet (Iqua) posarà en marxa el mes de setembre una plana web per orientar els pares, els educadors i els joves sobre els funcionament de la xarxa. El secretari general de l'Iqua, Carles Martín, assegura que amb aquestes dades ha de ser la família la que «autoreguli l'accés dels fills als jocs».