Plaça de pàrquing: rectangle de dotze metres quadrats, delimitats per línies de pintura blanca o groga, situats per sota del nivell zero del carrer, accessible per una rampa empinada, sovint de mal maniobrar. La plaça de pàrquing escasseja i els preus s'enfilen. És la definició pura de l'oferta i la demanda. Els experts calculen que els preus (de compra i de lloguer) no baixaran, sobretot en els municipis amb els centres històrics molt consolidats i protegits. No queda prou clar si s'estabilitzaran o continuaran a l'alça.

De fet, des del 1996, per fixar un any per al començament de la bogeria immobiliària, els preus no han parat de pujar. Aleshores es pagava de mig milió a un milió de pessetes per comprar un pàrquing i de cinc mil a set mil pessetes al mes per llogar-lo i durant uns anys els lloguers van estar estabilitzats en xifres que es movien entre les nou mil i les deu mil pessetes mensuals.

L'implantació de l'euro tampoc va influir, al començament, doncs 60 euros mensuals va ser una tarifa força habitual.

Els especialistes de les immobiliàries consultades assenyalen diversos factors que reforcen la tesi de l'increment de la demanda, el descens de l'oferta i del consegüent augment dels preus. El parc automobilístic no ha parat de créixer. Es recuperen els barris vells.

En les ciutats capitals (de comarca o de demarcació) amb una concentració de serveis administratius, molta gent hi va a treballar cada dia i necessita deixar el cotxe amb seguretat, especialment contra les multes d'aparcament, perquè les policies municipals han deixat de fer els ulls grossos i perquè això aporta ingressos extraordinaris als ajuntaments.

Un altre factor de demanda de pàrquing va lligat a la renovació del parc automobilístic: les companyies asseguradores estableixen clàusules d'obligatorietat d'aparcament nocturn sota cobert i en lloc tancat i de penalització dels sinistres que han passat amb el cotxe aparcat de nit al carrer.

Alguns dels experts recorden que l'augment de les bretolades fa que molta gent busqui places de pàrquing.

El transport públic també ha tingut influència. El nostre país té una xarxa de transport públic molt deficitària i amb freqüències desastroses que no deixen cap més alternativa al ciutadà que moure's en el transport privat.

Alguns ciutadans també han començat a comprar i a llogar aparcaments més econòmics en les zones dites rodalies o radials, per fer els desplaçaments per la ciutat en mitjans de transport individuals, motos o bicicletes. La preferència per la bici ja dependrà de la consciència mediambiental de cada individu. Ciutats com Girona afavoreixen tant les bicicletes com les motos, amb aparcaments a les zones més cèntriques, vedades als cotxes, i amb carrils bici.

[Aquest reportatge ha estat realitzat per David Brugué, Jordi Casas, Ramon Estéban, Salvador Garcia-Arbós, Laura Juanola, Anna Puig, Josep Puigbert i Joan Trillas]