| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | divendres, 19 d'abril de 2024


divendres, 30 de juny de 2006
>

Destaquen la «insubornable lleialtat a Catalunya» de Ferrer i Gironès

Es lliura el seu primer premi d'assaig

S.G-A.. Barcelona
Francesc Ferrer i Gironès és el referent de la «insubornable lleialtat a Catalunya». En això van coincidir anit Víctor Alexandre, Bernat Joan i Jaume Sobrequés en els parlaments del sopar de lliurament del primer premi d'assaig dedicat al patriota de la pipa, que es van lliurar al Museu d'Història de Catalunya, a Barcelona.


+ Joan i Alexandre, ahir, rebent el premi de mans de Pumarola. Foto: GABRIEL MASSANA

El primer premi Francesc Ferrer i Gironès d'assaig, dotat amb 6.000 euros, el va guanyar Alexandre per l'obra La paraula contra el mur. La independència no és un privilegi. El finalista del premi va ser l'eurodiputat Bernat Joan amb l'obra Per un catalanisme lliberal i progressista. Totes dues obres seran publicades per La Busca edicions i sortiran a les llibreries al juliol.

Alexandre, després de recollir el premi, va reivindicar Ferrer i Gironès perquè «ell ajuda a recordar qui som, què hem estat i quin ha de ser l'irrenunciable horitzó». Va explicar que el llibre és «una mena de continuació del debat entre Maurici Serrahima i Julián Marías als anys 60 del segle XX sobre la relació Catalunya-Espanya». La paraula contra el mur és el debat real entre l'autor i un espanyol de Madrid votant socialista, filòleg, funcionari del Parlament Europeu i amic personal d'Alexandre. El guanyador del premi detecta que hi ha un nexe entre Marías i l'espanyol del segle XXI: «Quaranta anys després continuem atrapats en el mateix problema, en un conflicte irresolt: per ells Catalunya és Espanya.» Joan va explicar que el seu llibre és fruit del «neguit per intentar trobar els camins per on ha de discórrer el catalanisme per donar resposta als problemes actuals».

Al Museu d'Història de Catalunya s'hi van aplegar unes 120 persones, entre les quals destaquen el conseller de Cultura, Ferran Mascarell; Josep Bargalló, Carme Laura Gil, Maria Mercè Roca, Marta Ferrussola i Montserrat Pumarola, esposa i arxivera de Ferrer i Gironès, que encapçalava una nombrosa delegació familiar. Pumarola va llegir un fragment d'El gran llibre d'independència, l'últim llibre de Ferrer, i va acabar el seu parlament amb la següent frase: «Que sigui memòria contra l'oblit, que sigui lluita per la llengua, per la terra, pels Països Catalans, que sigui el triomf de la vida contra la mort.» També es van llegir les adhesions de Pasqual Maragall, Ernest Benach, Heribert Barrera, Joaquim Nadal i Joel Joan. I van actuar els cantautors Josep Meseguer, Núria Pradas i Núria Inglés, que van interpretar un poema de Maria Lluïsa Pazos i un altre d'Ausiàs Marc.

Per Sant Joan va fer un any just de l'homenatge nacional al patriota de la pipa, traspassat el 17 de febrer passat.



 NOTÍCIES RELACIONADES

>Víctor Alexandre rep el premi Francesc Ferrer

Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.