El 5 de juny, Marta Mata havia ingressat a l'hospital de Barcelona afectada d'un conat d'angina de pit, que va derivar en un infart cerebral que finalment ahir li va provocar la mort. Tot i la seva edat, Mata mantenia una vida activa i fins als últims dies va seguir treballant al Consell Escolar de l'Estat, màxim òrgan consultiu de l'educació no universitària, del que formava part des de la seva creació, el 1986. El 2002, Mata va dimitir com a membre del Consell després de l'aprovació de la LOCE i el 2004, la llavors ministra d'Educació, Maria Jesús San Segundo, la va proposar per presidir l'òrgan, càrrec que ocupava encara. L'any passat, Mata es va veure involucrada en una agra polèmica quan va desempatar i aprovar, amb el seu vot, que el Consell Escolar demanés al govern que l'ensenyament de la religió sortís de l'escola pública. Recentment havia iniciat la reforma d'aquest ens.

CIUTADANIA I LAÏCITAT
Mata també seguia treballant amb l'Associació de Mestres Rosa Sensat, entitat que va cofundar el 1965. Des d'aquest moviment va promoure la renovació de l'escola pública i la formació del professorat, heretant l'esperit dels moviments pedagògics sorgits els anys de la República, com ara de l'Institut-Escola de la Generalitat, on havia estudiat. Els valors laics i ciutadans d'aquella època la van acompanyar tota la vida.

Nascuda a Barcelona l'any 1926 i filla de la mestra Àngels Garriga, va passar la seva joventut a Saifores, una pedania del terme municipal de Banyeres del Penedès (Baix Penedès). Allà va rebre les primeres orientacions de la seva mare –que havia estat alumna d'una altra pedagoga renovadora, Rosa Sensat– sobre l'educació dels infants. L'any 1957 es va llicenciar en Filosofia i Lletres, especialitzada en la branca de pedagogia.

En els darrers temps del franquisme i la transició Mata va tenir un paper actiu en la defensa de l'escola pública també des de la política. L'any 1976 va ingressar al Moviment Socialista de Catalunya i més tard al Partit dels Socialistes, dins del qual, el 1977, va ser diputada al Congrés de Madrid i el 1980 i el 1984 diputada al Parlament de Catalunya. Posteriorment, va esdevenir regidora de l'Ajuntament de Barcelona (1990-1995). D'aquesta etapa, destaca l'impuls que va donar a les escoles bressol i la formació dels mestres dels centres municipals.

L'ENTERRAMENT, DEMÀ
Entre els molts guardons que va rebre, destaquen la Creu de Sant Jordi i la distinció com a doctora honoris causa per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), d'on va ser professora. També era filla il·lustre de Banyeres del Penedès. Allà, l'any 1984 va impulsar la creació de la Fundació Àngels Garriga de la Mata, en reconeixement al tasca de la seva mare.