Marta Mata, reconeguda com «la mestra de mestres» per l'alcalde de Barcelona, Joan Clos, i pel conseller d'Educació, Joan Manel del Pozo, ha deixat «empremta en la pedagogia del país», segons el president de la Generalitat, Pasqual Maragall. Les mostres de condol es van repetir ahir durant tot el dia. Educadors, polítics, sindicalistes i estudiants van reconèixer el compromís i la lluita de Mata per impulsar l'escola pública durant la transició.

Maragall, com a amic personal de Mata, es va acostar ahir al migdia a l'hospital de Barcelona. El president la va recordar com la persona que «ens va transportar aquella il·lusió i qualitat de l'ensenyament» i, a la vegada, «va traslladar íntegrament la tradició pedagògica catalana en la seva màxima esplendor més enllà de Catalunya». En aquest sentit, el conseller Del Pozo també destacava a l'hospital la voluntat de Mata de «dinamitzar, democratitzar i catalanitzar l'educació». El gironí qualificava la «desaparició de la promotora essencial de l'educació a Catalunya» de «pèrdua irreparable». El primer secretari del PSC, José Montilla, aportava una dada més: Mata va fundar en plena dictadura l'escola de mestres Rosa Sensat, «amb la qual va aconseguir conservar la tradició pedagògica catalana i, al mateix temps, va obrir l'escola catalana als moviments renovadors d'aquells temps». Pel secretari de l'associació, Carles Gràcia, la pedagoga va «dignificar la professió de mestre» defensant «una escola pública, democràtica i catalana».

EL SEU FONS, A LA URV
Marta Mata va impulsar a la dècada dels 80 la creació d'una fundació amb el nom de la seva mare, la també mestra Àngels Garriga de Mata. La fundació té la seu a Saifores, a Banyeres del Penedès, a la seva antiga casa familiar, i a més de ser la seu d'activitats escolars i culturals, té la biblioteca Curtí, que pren el nom d'un llibre de Garriga. La biblioteca ocupa més de 200 m² repartits entre dotze estances comunicades i té els fons de la biblioteca familiar i professional de Garriga i Mata, així com donatius de les biblioteques d'altres mestres dels diversos períodes de la renovació pedagògica catalana del segle passat. Gràcies a un conveni amb la Universitat Rovira i Virgili (URV), l'any 1998, tot el fons documental es va incorporar al catàleg bibliogràfic de la universitat, que pot ser consultat pels alumnes de pedagogia.