| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | dimecres, 10 de desembre de 2025


divendres, 23 de juny de 2006
>

Maragall avisa Zapatero i el PSC que seria una injustícia pactar amb CiU

Es comprometen a posar en marxa de manera immediata el nou text i CiU replica que correspon al proper govern

NÚRIA RIBAS. Madrid
La reunió d'ahir entre Pasqual Maragall i José Luis Rodríguez Zapatero a la Moncloa era esperada amb molta expectació. Durant dues hores i mitja, els dos polítics van parlar de diversos assumptes, des de la futura gestió de l'Estatut fins a, breument, el successor de Maragall com a candidat del PSC. El President va advertir Zapatero que no seria positiu que fos CiU la que finalment gestionés l'Estatut, en clara referència a possibles preferències sociovergents del PSOE –també Ciutadans pel Canvi adverteix d'aquest escenari– per un proper govern i li va dir que no confongui el nacionalisme amb Catalunya. En aquest mateix sentit, ja a Barcelona, Maragall va demanar als diputats del PSC en el ple del Parlament que no malmetin la tasca iniciada amb el tripartit.


+ José Luis Rodríguez Zapatero rep efusivament Pasqual Maragall a la seva arribada a la Moncloa. Foto: JUAN M. ESPINOSA EFE

L'adéu del President i la malmesa relació entre ell i Zapatero planaven sobre l'ambient quan, a dos quarts de deu del matí, el cap de l'executiu espanyol rebia somrient un Maragall més seriós que en altres ocasions. Dues hores i mitja més tard, Maragall oferia una roda de premsa en solitari –ningú de la Moncloa va comparèixer davant els mitjans de comunicació– per explicar breument el contingut de la trobada. El tema que més temps va estar sobre la taula, segons el President, va ser l'Estatut i el seu futur desenvolupament. A banda d'abordar la creació, la tardor vinent, de diferents comissions mixtes entre l'Estat i la Generalitat –comissió bilateral, afers econòmics i inversió en infraestructures–, Maragall va reiterar davant Zapatero que «és perjudicial confondre Catalunya amb el nacionalisme». Segons el President, «no seria ni lògic, ni just, ni positiu» que el desenvolupament estatutari fos impulsat per CiU, tot i que Maragall va reconèixer als nacionalistes la seva «aportació al procés».

Un procés que ha acabat amb la renúncia per part de Maragall a repetir com a candidat a la Generalitat. En aquest sentit, Maragall va refusar que la relació entre ell i Zapatero s'hagués deteriorat durant els dos anys de tramitació de l'Estatut. En lloc d'això, el President va assegurar que «la relació mai ha estat tan bona com avui. Que quedi clar que la identitat de projectes és total». De fet, Maragall va lloar la figura de Zapatero, a qui va reconèixer «el coratge i la capacitat per assumir riscos», com ara tirar endavant l'Estatut: «Sense ell, ara no seríem on som.» Això sí, preguntat pels periodistes, va admetre que el president espanyol no és precisament un dels qui li va trucar per demanar-li que no plegués durant el seu procés de reflexió.



AMBAIXADA A ROMA
Inevitablement, moltes de les preguntes dirigides a Maragall van fer referència al seu possible substitut com a candidat del PSC a la Generalitat, l'actual ministre José Montilla. Maragall no va voler esplaiar-se en aquest tema i, molt breu, només va reconèixer que «hem parlat de Pepe Montilla, com no podria ser d'una altra manera. Positivament». El futur polític de Maragall era una altra de les qüestions que s'especulaven que podien formar part de la reunió amb Zapatero. Tot i que fa un parell de dies que pels cercles periodístics de Madrid es parla d'un possible nomenament com a titular de l'ambaixada espanyola a Itàlia, a Roma, o en algun altre Estat de l'àrea mediterrània de grans dimensions. Maragall es va limitar a assegurar, sense donar cap pista, que «no nego que hàgim parlat del tema, però aquesta conversa ha durat poquíssim».

Del que sí que va voler parlar Maragall és d'un futur polític, el de Catalunya. Segons el President, Zapatero es va comprometre a desenvolupar «de manera immediata» l'Estatut. Aquest desenvolupament inclouria, entre altres qüestions, la participació catalana en organismes econòmics i socials, la creació d'un consorci amb l'Agència Tributària, la negociació dels mecanismes de anivellament així com la gestió dels aeroports o algunes transferències pendents, com ara la de l'hospital Clínic i el castell de Montjuïc. CiU va reaccionar per boca del seu portaveu al Parlament, Felip Puig, dient que no es pot desplegar l'Estatut de manera precipitada «i amb criteris del PSOE». A més, va demanar a Montilla que vetlli per les 30 lleis que assegura que envaeixen competències.



 NOTÍCIES RELACIONADES

>La JEC obre expedient al President

>CiU retira la moció

>Quan fou mort el combregaren

>El Parlament deixarà sense aprovar més d'una vintena de lleis

>El Parlament es dissoldrà deixant pendents una vintena de lleis

>Maragall troba que no seria «ni lògic, ni just ni positiu» que CiU administrés l'Estatut

>Maragall troba que no seria «ni lògic, ni just ni positiu» que CiU administrés l'Estatut

>Maragall no troba just que CiU administri l'Estatut

>Maragall troba que no seria «ni lògic, ni just ni positiu» que CiU administrés l'Estatut

Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.