Quan a la Confavc decidíem participar en la ponència redactora creada pel Parlament de Catalunya, vam veure que se’ns presentava una gran oportunitat per aportar i demanar coses que ens ajudarien als veïns i veïnes a creure en la participació, revisant lleis de competència compartida, com ara la llei d’associacions, el finançament, els impostos i taxes, l’educació, la sanitat... M’il·lusionava pensar que participar en el projecte em faria comprendre i analitzar millor quin país volíem.

L’Estatut ha rebut moltes garrotades, se l’ha atonyinat, canviat, fins i tot en la filosofia; hem quedat sense coses que desitjàvem, s’ha fet que el consens desitjat falli i que les il·lusions hagin quedat trencades. Tot i així, tenim una proposta, que és la menys dolenta, però hem de votar-la i preparar-nos per revisar-la de nou i esperar una altra oportunitat que segur que tindrem. Jo votaré «sí» a l’Estatut, però estaré sempre pendent d’una nova oportunitat per millorar-lo. Crec que els veïns i les veïnes de l’Estat mereixen que els polítics pensin més en els problemes dels ciutadans i no en altres coses.