| |||||
 | |||||
| |||||
| |||||
 |
|
|
|||
|
dilluns, 12 de juny de 2006 > Què en penseu de l'Estatut?
NOMÉS EL «NO» ENS SERVIRÀ PER AVANÇAR Al contrari del que propugnen els del tripartit del «sí», només el «no» farà avançar Catalunya. Diuen que, encara que sigui petit, és un pas endavant per a Catalunya, però obliden que és un pas que ens encadena encara més a Madrid. Si s’aprovés, no avançaríem, quedaríem on som: depenent del bon talante del mentider principal i dels seus successors, de les engrunes que «benèvolament» ens donin. El verdader avenç vindrà quan siguem capaços de rebutjar la situació actual, de defensar els nostres drets i de no deixar retallar ni un 0,01% un acord del 90% del Parlament, quan exigim respecte de debò. LAIA ANGLADA CASAS. Girona. EL «NO» D’ESQUERRA Que ERC és un partit que vol la independència de Catalunya no és cap secret, i el seu «no» a l’Estatut té un sentit estricte si partim d’aquesta premissa: no volen un nou estatut inserit en el marc legal espanyol. Partint d’aquestes consideracions, doncs, no entenc el «no» d’ERC al nou estatut si el fonamenten en qualsevol altra cosa que no sigui l’objectiu últim de la independència. Era evident que, seguint les regles del joc, el text sorgit del Parlament català havia de passar per les Corts espanyoles, i en aquest procés la negociació i les modificacions eren ineludibles. D’altra banda, les matisacions del president Zapatero al seu compromís d’acceptar el text eren també previsibles, tenint en compte que l’Estat espanyol, del qual Catalunya forma part, es regeix per un marc constitucional que cap llei de rang inferior pot contradir. Com molt bé va dir Carod-Rovira fa uns mesos, a ERC saben que el seu objectiu (la independència) és lluny de ser una realitat en aquests moments i, per tant, no els queda més remei que jugar dins les regles del joc d’un estat del qual es volen deslligar. És per això que crec que el «no» d’ERC és un error fruit dels esdeveniments, sobretot després del viatge de Mas a Madrid, i que els avenços que recull aquest estatut són els que ara per ara podem aconseguir per a Catalunya. MERCEDES PAGE DÍAZ. Barcelona. TRAMPA El mateix que una diputada basca que diu que es tracta de la trampa més miserable que ha vist mai en política. Ens volen fer empassar un estatut sense agència tributària pròpia, amb la qual cosa continuarà l’espoli fiscal. Amb les retallades continuarem a la cua d’Europa en sanitat, educació, habitatge, serveis socials i infraestructures; no podrem integrar adequadament la immigració, no podrem frenar un altre intent de transvasament, no se’ns reconeix com a nació, no podrem tenir seleccions esportives ni normalitzar el català en tots els àmbits. Per dignitat i per respecte al Parlament, «no» al pacte Mas-Zapatero! JAUME ITXART I BOTÉ. Mataró. EL PERILL DE VOTAR «NO» O ABSTENIR-SE Fa dos anys que sentim a parlar de l’Estatut, i s’ha de reconèixer que en algun moment ha estat un debat cansat. Estem en la recta final. Entre alguna gent s’ha instal·lat el desànim per cansament o per l’espectacle que han fet alguns partits polítics i voldrien castigar tothom votant «no» o abstenint-se. Qui voti «no» o s’abstingui ha de saber que seran precisament aquells partits polítics que vol castigar i que han posat pals a les rodes al principi o al final, els que se n’aprofitaran, d’aquest vot. Concretament, el PP estic convençut que està esperant el dia 18 a la nit per sumar les abstencions i els «no» i apropiar-se’ls, i atacar un altre cop Catalunya. I, la veritat, és una llàstima i del tot decebedor el trist paper d’ERC en el final del procés. Perquè ells han estat en part pares d’aquest estatut, i només per una rebequeria o per posar al davant interessos del partit als interessos del país amb una actitud del tot equivocada han tacat la seva trajectòria i la feina feta en aquests dos anys. I el que és pitjor de tot: estan fent el joc als enemics més acèrrims de Catalunya: el PP. Jo votaré «sí», perquè cada «sí» serà una bufetada a la cara de Rajoy, Aznar, Acebes, Zaplana i Jiménez Losantos. FRANCISCO GARCÍA PEÑA. Granollers. EL PUNT FINAL D’UNA ÈPOCA POLÍTICA Que el desencís amb això que hem de votar és general, és quelcom que difícilment ningú que tingui un mínim d’honestedat amb un mateix gosarà rebatre’m. Puix que el que proposava el procés estatutari no era altra cosa que un nou horitzó, en el qual l’eterna querella entre Catalunya i l’Espanya castellana, si bé no era resolta del tot, establia, si més no, un reconeixement bilateral (simbòlic i, per tant, polític, social i econòmic) de la perseverant voluntat catalana de ser, en el marc ibèric, quelcom més que una mera realitat folklòrico-nacional. Ho van votar gairebé el 90% dels legítims representants del poble català. Era això, era això i no res més! JOAQUIM OLIVERAS I MOLAS. Barcelona. PREGUNTES Em faig una pregunta: No deu ser l’única obsessió del Partit Popular fer fora del govern Maragall a Catalunya i Zapatero a Madrid, i no pas la reforma de l’Estatut? Com és que el senyor Javier Arenas no ve a Catalunya a passar-nos les falques publicitàries que deien que a partir d’ara «las comunidades pobres financiarán a las ricas». On és el senyor Piqué? REMEI GRAS. L’Hospitalet de Llobregat (Barcelonès). ESTATUT? Ja n’hi ha prou!!! De demanar peles per comprar el berenar! Els catalans hem de fer un pas més endavant, ni estatut d’autonomia, ni referèndums ni... Declarar-nos lliures i crear l’Estat Català. ABEL PLANA. Olot. |
 |
NOTÍCIES RELACIONADES |
|
>Estatut «alicorto» >Hauria de ser un avenç >Sí, però pendents de millorar-lo >Maragall considera que l´únic enemic és l’abstenció |
 | |||
|