El fort ritme de la construcció, majoritàriament d’habitatges destinats a la segona residència, amenaça el principal actiu de la Cerdanya, el paisatge. Aquest actiu es tradueix en turisme d’esports d’hivern, esports d’aventura, excursionisme i altres activitats turístiques. Aquesta amenaça ha arribat al punt que la comarca és una de les del Pirineu que ha experimentat un canvi de model de desenvolupament.

Per fer front a aquesta amenaça i per regular la implantació de noves infraestructures, sobretot les lligades a l’entorn dels grans eixos viaris Ripoll-Puigcerdà i Puigcerdà-la Seu d’Urgell i ferroviaris, la línia Barcelona-la Tor de Querol, els alcaldes de setze municipis cerdans gironins i lleidatans, excepte Puigcerdà, van acordar encarregar la redacció d’un pla urbanístic conjunt.

L’equip redactor, integrat per Jordi Romero i Imma Gensiana, està redactant un document que presentaran al consell d’alcaldes de la Cerdanya, si no hi ha entrebancs d’última hora aquest estiu o immediatament després.

De fet, el 1985, la Cerdanya ja va intentar ordenar el creixement urbanístic, arran de la forta pressió immobiliària que va registrar. A la banda gironina, va prendre forma de pla general i a la lleidatana de normes subsidiàries, en tots dos casos, d’àmbit general.

L’encàrrec que ha rebut l’equip redactor és que el punt de partida siguin els dos documents anteriors, i que redactin una planificació que tingui en compte les necessitats reals de sòl urbanitzat, d’habitatge i de creixement econòmic de la comarca i que s’ajusti als paràmetres de sostenibilitat que estableix la legislació als anomenats paràmetres de sostenibilitat. És a dir, que l’encàrrec és molt clar en la línia d’ordenar el creixement urbanístic –en alguns pobles, hi ha urbanitzacions que són vertaders pobles fantasmes entre setmana– i de preservar els valors naturals –alguns dels municipis tenen territori dins del Parc Natural Cadí.