diumenge, 4 de juny de 2006
> La realitat occitana de l’Aran
Si l’Estatut és una manera d’encaixar Catalunya a Espanya, també s’hi troba l’encaix de la Val d’Aran a Catalunya. Se li atorguen un seguit de singularitats. Diu l’article 11 que el poble aranès exerceix el seu autogovern a través de l’Estatut, el Conselh Generau d’Aran i les altres institucions pròpies. A més, «els ciutadans de Catalunya i les seves institucions polítiques reconeixen l’Aran com una realitat occitana dotada d’identitat cultural, històrica, geogràfica i lingüística, defensada pels aranesos al llarg dels segles». L’Estatut «reconeix, empara i respecta aquesta singularitat i reconeix l’Aran com a entitat territorial singular dins de Catalunya, la qual és objecte d’una particular protecció a través d’un règim jurídic especial». En el títol de competències se li reconeix un règim jurídic especial establert per una llei del Parlament. Mitjançant aquest règim se li reconeix l’especificitat de l’organització institucional i administrativa i se li garanteix l’autonomia per ordenar i gestionar els assumptes públics del seu territori. El Síndic és la més alta representació i l’ordinària de la Generalitat a l’Aran. El Conselh Generau té competència en les matèries que determini la llei reguladora del seu règim especial i les altres lleis aprovades, especialment la de muntanya.
|
