La concentració de vuit de cada deu alumnes a les escoles públiques del país té, segons els autors de l’estudi, un efecte clar de «dualització del sistema d’ensenyament». Xavier Bonal, autor de l’estudi, posa en relleu que aquesta situació suposa la «guetització» d’alguns centres i que afavorix «l’exclusió social» dels alumnes d’aquestes escoles. Tenint en compte l’informe, el repartiment descompensat d’alumnes suposa una polarització social respecte a l’origen de les famílies que accedeix a la pública o a la concertada.
Així, l’estudi comprova que un alumne català, amb uns pares amb alt poder adquisitiu, amb un nivell d’estudis alt i que usen de manera preferent el català té moltes més possibilitats de ser escolaritzat en un centre estranger que qualsevol altre alumne. El president de la Fundació Jaume Bofill, Jordi Sánchez, alerta que aquesta realitat comporta que la xarxa de centres públics no contribueixen a garantir les mateixes oportunitats a tots els escolars. Bonal destaca la dada que un 31% dels estrangers de 17 anys ni estudien ni treballen. L’autor de l’informe adverteix que aquesta situació «s’enquista» i proposa la reducció de ràtios en els centres amb majors índexs d’immigrants per garantir una major qualitat de l’ensenyament. Les dades són concloents; a l’escola privada i concertada obtenen el graduat en ESO un 82,7% dels alumnes, un índex que baixa fins al 64,9% en els centres públics. En l’última dècada s’ha detectat un augment del 46% dels alumnes d’ESO que van al sector concertat, fet que suposa un retrocés d’un 11% en el sector públic. Per contra, l’arribada de la immigració ha fet augmentar molt la demanda de l’escola pública en els nivells d’infantil i primària.
LLUNY D’EUROPA
L’informe L’estat de l’educació a Catalunya, que la fundació reeditarà i revisarà cada any, també analitza la situació respecte a Europa. A Catalunya només un 65% de la població d’entre 20 i 24 anys ha completat l’ensenyament secundari postobligatori, un percentatge que només supera el de l’Estat espanyol, Portugal i Malta. A més, es troba molt lluny del 85% que la Unió Europea va situar com a objectiu per al 2010 i dels índexs de més del 90% que assoleixen els joves noruecs, eslovacs i txecs.Pitjor és la comparativa pel que fa a l’abandonament educatiu prematur. A Catalunya un 30% dels joves d’entre 18 i 24 anys no han acabat l’educació secundària, un nivell educatiu que l’OCDE situa com el nou llindar per garantir una bona inserció laboral i per a la inclusió social. L’objectiu marcat per la Unió Europa per al 2010 és que l’abandonament no sobrepassi el 10%, com és el cas de Dinamarca, Àustria, Suècia, Polònia, Eslovàquia, República Txeca i Finlàndia.
)
