A John Irving no li agraden els tatuatges. Tot i això se’n va fer un parell per saber què se sentia i com canviava la mirada dels altres quan hom en llueix un. Se’n va fer un a l’espatlla en forma de fulla d’auró (en honor a la seva dona, que és canadenca), amb la idea de cobrir una cicatriu. «Més que dissimular-la, però, me la va ressaltar!», somriu. L’altre, se’l va posar a l’avantbraç i té la forma d’un cercle. Es tracta d’un dels símbols de la lluita grecoromana, un dels esports que l’autor ha practicat més en la seva joventut.

Encara més. Irving, per arribar al fons en l’univers dels tatuatges, va decidir aprendre a fer-ne. «Això no va ser tan fàcil.» Per iniciar-se com a tatuador va recórrer a un amic holandès especialista en l’agulla. «Vaig arribar a fer un tatuatge a la dona del mestre en una visita que vaig fer a Amsterdam, però em sembla que no ho vaig fer gaire bé perquè quan vaig tornar, uns anys més tard, s’hi havia tatuat una altra figura a sobre.»