A Pasqual Maragall, ERC n’hi ha fet una que no pot deixar passar. I amb tot el dolor de l’ànima –«la decisió més difícil de la meva vida», va dir el President– l’ha fet fora de la Generalitat. Ho ha fet tot per evitar-ho. No vol canviar de parella –«és legítim preguntar-me si seria normal que després de tot hagués de governar un partit que no va fer l’Estatut en els seus 25 anys de poder», continua–, però demana temps, uns mesos, per reflexionar. Al PSC i Esquerra els dol haver trencat, però s’estimen, encara que estiguin ressentits. Hi ha un enemic comú, CiU, que els uneix. Això sí, si tornen a governar plegats els designis de la gran família catalana, ho han de fer amb unes altres condicions. Aprofitant l’experiència viscuda en la complexitat de fer l’amor en un Simca 1000 i deixant les coses clares des del principi perquè la relació no sigui com un Dragon Khan.

Els sis exconsellers d’ERC van ser a l’estrena dels nous. No hi va haver cava però sí cares llargues, perquè assistien al funeral del Pacte del Tinell, tot i que Maragall els va dir que aquest mort està molt viu. Josep Bargalló va entrar al Saló Sant Jordi abraçant Marta Cid i al final de l’acte, no pocs socialistes donaven la mà als exconsellers com qui expressa el condol. A banda dels exconsellers d’ERC, ahir les cares en la presa de possessió ja eren unes altres. Ara el predomini socialista és gairebé absolut. I això es nota en el paisatge, però també en les declaracions dels nous consellers. Cap distorsió. L’oasi ha tornat per uns mesos.

ICV ha renunciat a ampliar la quota de poder. Ahir hi va tenir poca representació: els consellers Joan Saura i Francesc Baltasar. De dirigents d’ERC, cap ni un, exceptuant el president del Parlament, Ernest Benach –a qui el nou conseller Xavier Sabaté es va oblidar de donar la mà–. Hi havia Carod-Rovira, però era Apel·les, el germà, que continua en el càrrec. Carod-Rovira, Josep-Lluís, ha dit que tots els càrrecs de confiança d’ERC presentaran la dimissió, però que no marxaran fins que no els trobin un substitut. Diuen per Palau que no hi ha pressa. Ni per als uns ni per als altres. Sempre va bé deixar una guàrdia. Per si tornen. Pel PSC, hi havia Manuela de Madre, José Zaragoza i Miquel Iceta, els coixins amb qui Maragall va consultar el trencament. També hi havia l’exconseller Josep Maria Rañé, que potser encara ho seria si Maragall hagués fet fora ERC abans. I l’alcaldessa de Girona, Anna Pagans. El seu antecessor, Joaquim Nadal, s’instal·la ara a Palau com a conseller de la Presidència. Girona i Tarragona tenen pes en el nou govern. Lleida no. No hi ha cap conseller de la Terra Ferma.