Les tres presons obsoletes de Barcelona tenen els dies comptats en la silueta urbana de la ciutat, tot i que el Departament de Justícia i l’Ajuntament barceloní mantenen un estira-i-arronsa per segellar aquest acord, en què el finançament d’aquesta operació sembla ser l’escull principal.

Per ara, les dues administracions han acordat que Barcelona ha de tenir una presó de preventius, no prevista en el conveni del 2001 –que va trigar 5 anys a pactar-se–, i que se situarà a la Zona Franca, espai estratègic per la seva proximitat a la futura ciutat judicial i perquè tindrà a prop una parada de la línia 9 de metro. La previsió és que pugui funcionar a final del 2009.

Aquest anunci ha creat força neguit entre les empreses de la Zona Franca, i més concretament en vuit d’aquestes, a les quals van mig confirmar-los que han de deixar l’espai que ocupen de lloguer per poder allotjar el penal. La setmana passada, els industrials afectats van fer sonar l’alarma quan el Consorci de la Zona Franca, gestor del polígon, va comunicar a una empresa que no li renovaria la concessió i que només podia fer-li una pròrroga de tres mesos, i per això els empresaris ja s’han reunit per fer un front comú. Portaveus del Consorci de la Zona Franca demanen paciència a les empreses i asseguren que no poden donar més explicacions fins que la Generalitat no els digui quants metres necessita per fer el penitenciari. I anuncien el seu «compromís» d’indemnitzar i reubicar dins el mateix polígon les empreses afectades.

Les principals qüestions pendents d’acord són on situar els tres centres de règim obert que s’emplaçaven en part dels solars que deixaven lliures les tres presons, i el destí d’un solar de Diagonal Mar –valorat en 60 milions d’euros– ofert a la Generalitat per finançar amb les plusvàlues la construcció de noves presons. La posició del consistori és que a la Zona Franca també hi vagi el centre obert previst a la Model i que les dues illes de l’Eixample que actualment ocupa aquesta presó es destinin a equipaments, com volen els veïns, i a activitat econòmica –uns 5.000 m²–, mentre que el solar de Diagonal Mar requalificat per fer-hi oficines i hotels torni als seus orígens i sigui destinat a habitatge protegit. El secretari de Serveis Penitenciaris, Albert Batlle, creu que no hi ha cap pega a renegociar les ubicacions dels centres oberts, tot i que avisa que una part de l’operació barcelonina «s’ha de finançar amb l’aprofitament de solars» de la ciutat.