Aïda Lorenzo només tenia 15 mesos quan van afusellar el seu pare, un guàrdia civil republicà. Les humiliacions que tant ella com la seva mare van haver de suportar dels veïns de Figueres la van obligar a exiliar-se a París. Ara ha tornat a Catalunya per recuperar la memòria històrica del seu pare i publicar de la mà de la seva filla, Esther Llorenç, Hores de vetlla. Testimonis de 35 represaliats pel franquisme (CCG Edicions). Aïda i Esther enceten aquest recull documental –que inclou una breu explicació del judici i la sentència i, el més esfereïdor de tot, els darrers escrits que van enviar els presos a les seves famílies– amb una carta del seu pare i avi, Juan Manuel Lorenzo Alcalde. En la carta, escrita el 8 de març de 1939, hores abans de ser afusellat, Juan es lamenta: «No podré veure caminar la meva filleta i no podré donar-vos l’abraçada més forta de la meva vida amb tota l’ànima i cor.»

Jaume Sobrequés és un altre descendent d’una víctima del franquisme que explica en el llibre 1941. Un opositor català durant el franquisme els entrebancs que va haver de superar el seu pare durant la postguerra per poder tornar a exercir de professor, li van retirar la càtedra pel simple fet d’haver lluitat al costat republicà.