Al degoteig de polítics que demanen eleccions anticipades més o menys obertament, ahir s’hi van afegir dos pesos pesants: Carod i el primer secretari del PSC i ministre, José Montilla, encara que en graus diversos. Mentre que Carod va dir obertament, en una entrevista a TV3, que «això està dat i beneït i el millor que pot passar és que hi hagi el referèndum i que també hi hagi un canvi d’escenari polític», Montilla va dir en una entrevista a Punto Radio que «entra dins d’allò que és més probable que hi pugui haver eleccions anticipades, i per tant que hi hagi un nou govern que pugui de senvolupar l’Estatut després de la seva apro vació».
Maragall és conscient que han de gestionar les decisions amb prudència. S’ha de garantir l’aprovació de l’Estatut per sobre de tot, però també sap que una campanya amb ERC fora del govern engrescaria la campanya del no republicà, convertiria ERC en el màrtir de l’Estatut i faria perdre complicitats de futur que li són indispensables personalment. També en el PSC hi ha preocupació per les repercussions de fer fora ERC, i així ho han comentat a Carod alguns dirigents. Per això Maragall va arribar a plantejar a Carod la sortida del govern dels consellers republicans i la seva tornada després del referèndum, cosa que el líder d’ERC va rebutjar de pla.
ERC no pensa marxar del govern i ahir el portaveu parlamentari Joan Ridao, en una compareixença «mil·limetrada» a la cambra catalana, va dir en veu alta el que Carod ja va advertir divendres a Maragall. «Està a les mans de Maragall la decisió de convocar eleccions anticipades. Un avançament de les eleccions seria una ruptura pactada per consultar la ciutadania sobre l’Estatut i per inaugurar un nou cicle polític no viciat i amb un govern legitimat», i amb ERC acatant el resultat del referèndum sobre l’Estatut», va dir Ridao. A ERC, però, temen quina acabarà sent la decisió de Maragall. No hi ha pacte i, de fet, a ERC no tenien constància ahir ni de cap cita amb el President per demà després de l’aprovació del text, avui al Senat. Ahir Ridao va expressar el desig que el President no actuï «a còpia de titular». Ridao va insistir a dir que «qualsevol decisió que es prengui tindrà conseqüències de futur. No és el mateix un pacte de calendari de mutu acord que fer fora els consellers d’ERC». Ridao va exposar un interès comú de Maragall i ERC: que CiU no torni al poder. Ridao també va insistir a dir que la resta de consellers del govern tampoc han de fer campanya en cap sentit, que per això ja hi ha la campanya institucional i que ja té un to prou positiu. Aquesta s’endevina com la clau del futur d’ERC en el govern. El problema és que Montilla ja ha anunciat que els consellers del PSC sí que faran campanya pel sí i que, l’altre soci, ICV, en boca de Joan Boada, ariet contra ERC, va demanar la dimissió dels consellers d’ERC si no pensen fer campanya pel sí. Ridao va acusar ICV d’acceptar el pacte Mas-Zapatero sense saber-ne el contingut i Miquel Àngel Estradé va preguntar a Boada pel seu futur en un pacte «psoevergent».
Les pressions que Ridao demana que aguanti Maragall inclouen, òbviament, l’oposició. El PP diu que és obvi que «això ja s’ha acabat» i CiU ja dóna per fet que Maragall farà fora ERC i anunciarà eleccions. «És un clam», va dir el portaveu parlamentari Felip Puig. Aquest escenari és el que entenen que es desprèn de la compareixença de Maragall dilluns al Parlament. Si no és així, sempre podran dir que ha fet marxa enrere.
