| |||||
 | |||||
| |||||
| |||||
 |
|
|
|||
|
diumenge, 7 de maig de 2006 > Un renaixentista a l’edat mitjana
Les celebracions del 50 aniversari del Capitán Trueno comencen el pròxim cap de setmana a l’EscalaJAUME VIDAL. Barcelona El pròxim dia 14 farà 50 anys de l’aparició del Capitán Trueno. Després de l’edició d’El gran libro del Capitán Trueno (Ediciones B), d’Armonía Rodríguez, i abans que el Saló del Còmic li dediqui una exposició al juny, l’Escala, seu de la Fundació Víctor Mora, es convertirà el cap de setmana vinent en un petit univers que honorarà amb diverses activitats el creador, Víctor Mora, i el personatge, el Capitán Trueno. Mora, que va crear el personatge per a l’editorial Bruguera, estava sotmès l’any 1956 a la pressió de la seva militància antifranquista i va intentar transmetre els valors de lluita contra l’opressor, d’amistat, de respecte a la dona, de defensa de la raó i de la inquietud científica i cultural. Mora va ficar-hi també la passió per la novel·la del cicle artúric.
El món del Capitán Trueno s’ha eixamplat més enllà de les vinyetes al llarg de 50 anys d’existència. Músics tan diversos com Sisa i Miguel Bosé i els grups Darma i Asfalto li han dedicat cançons. Del Capitán Trueno se n’han fet videojocs, jocs de cartes, segells de correus i articles de marxandatge, molt abans que aquest concepte agafés la significació actual. Fins i tot el director de cinema Juanma Bajo Ulloa va escriure un guió que havia d’estar produït per Filmax, però que finalment no es va arribar a rodar. Aquesta és l’assignatura pendent del personatge: arribar a les pantalles, on agafaria una dimensió realment mediàtica. Amb tot, es poden trobar dos videocòmics en DVD que reprodueixen històries de la sèrie utilitzant les mateixes vinyetes però afegint-hi efectes de moviment i de so. La constatació d’aquest impacte es pot produir el pròxim cap de setmana a l’Escala amb la trobada d’una bona colla de seguidors de les aventures del Capitán Trueno. Dissabte a les 12 del migdia a l’església de Sant Martí d’Empúries s’estrenarà el Romance del Capitán Trueno,, d’Elias Bravo, amb música de Jordi Codina i que recitaran Víctor Pallàs i Maria Lluïsa Pazos. Més tard hi haurà una concentració davant del castell carolingi de persones vestides com els personatges de la sèrie. Hi haurà premi per la millor disfressa. El Fòrum d’Amics del Capitán Trueno, una agrupació d’àmbit estatal de truenòfils, presentarà el segon número de Trueno, una revista dedicada íntegrament al personatge. Al vespre hi haurà festa i sopar. El diumenge 14 al migdia, dia en què oficialment se celebren els 50 anys de la primera publicació del Capitán Trueno —tot i que hi ha algun especialista que la situa al juny—, Víctor Mora rebrà un homenatge en què participaran l’escriptor Robert Saladrigas, el cantant Paco Ibáñez i Armonía Rodríguez. També el periodista Josep Maria Huertas Claveria recordarà els 40 anys del llibre Els plàtans de Barcelona, de Víctor Mora. L’Any Trueno continuarà al Saló del Còmic de Barcelona, que se celebrarà del 8 a l’11 de juny a Fira de Barcelona, on es presentarà la mostra El viatge per l’aventura, en què en una escenografia que representarà un vaixell es mostraran pàgines originals dibuixades per Ambrós, el creador gràfic del Capitán Trueno i de qui Mora sempre ha dit que va saber captar tot allò que volia expressar en els guions. També hi haurà una nova aventura del Capitán Trueno dibuixada per Alfons López i escrita per Josep Gàlvez. Això sense comptar les periòdiques reedicions del material original de la sèrie, que va aportar aire fresc a la historieta dels anys cinquanta, molt marcada pels condicionaments de la dictadura. Tot i que hi hagi detractors que situen Trueno al mateix sac que herois de la postguerra com Roberto Alcázar i el Guerrero del Antifaz, Trueno va representar, ni que fos des d’una certa ingenuïtat, un clam de llibertat i un nou model d’heroi. LES DONES. L’amor a l’edat mitjana està mitificat pels versos dels trobadors, que cantaven a la seva estimada, tancada a la torre més alta del castell. El Capitán Trueno troba Sigrid, una dona independent, amb personalitat pròpia i amb qui ho comparteix tot sense esposar-se. I al seu voltant les dones el trien a ell. ELS DOLENTS. Mora va ridiculitzar els malvats que, moguts per l’avarícia, arribaven a la crueltat. El contrast d’aquesta actitud era l’ànsia de revolta contra l’opressió del Capitán Trueno. EL SOMNI DE VOLAR. Trueno va viatjar per tot el món, i es va avançar a Colom en arribar a Amèrica. Ho va fer gràcies al globus inventat pel mag Morgano. CAVALLERS EN ACCIÓ. En rebre l’encàrrec de la sèrie, Mora la va imaginar amb molta acció i inspirada en la narrativa artúrica i el còmic del Príncep Valent. ELS PRECEDENTS DEL «NAUTILUS». La lectura de Jules Verne va ser una de les passions de Mora. Es pot veure en aquest submarí víking, precedent del de Nemo. ROBOTS A L’EDAT MITJANA. Mora ha reconegut la influència de la ciència-ficció en la seva obra. Això justifica l’anacronisme de trobar-nos robots medievals. LA MÀGIA. Víctor Mora va utilitzar el recurs de la màgia en les seves trames argumentals, però, com ell ha reconegut, amb la voluntat que darrere de cada truc hi hagués una explicació racional per al lector. L’AMISTAT. Víctor Mora va fer de l’amistat un dels valors de la sèrie. Goliath coneix el Capitán Trueno després de perdre la seva família. Poc després salven un nadó orfe que serà Crispín, el futur escuder del capità. |
)
)
)
)
)
)
)
)
 |
NOTÍCIES RELACIONADES |
|
>L’Escala, a punt per celebrar els 50 anys d’«El Capitán Trueno» >L’Escala celebra els 50 anys del Capitán Trueno |
 | |||
|