Don Mariano Rajoy va fer ahir una visita força discreta per les comarques gironines. Ni els pocs Maulets que es van concentrar a Cornellà del Terri (Pla de l’Estany), per rebre’l i acomiadar-lo, no li van pas representar cap molèstia, ni cap maldecap.

La premsa tampoc no el preocupava. Abans de venir ja sabia que no seria el blanc de preguntes insidioses, com ara la seva opinió sobre el regidor del PP de Roses que plega pels atacs del partit a Catalunya o la seva valoració per la decisió de coincidir amb ERC amb el «no» a l’Estatut en el referèndum del 18 de juny. No hi hauria ni un sol contacte amb la premsa, tret dels fotògrafs. Ni càmeres de televisió, el senyal de l’acte amb militants el servia directament el Partit Popular a totes les cadenes de televisió.

La premsa que l’hauria pogut abordar estava confinada en una vela a l’extrem més llunyà de la petita tarima on escenificaria la seva arenga diària a la concurrència de tot l’Estat. Ja va parlar entre dos quarts de tres i les tres i cinc perquè els Telenotícies i Telediarios del migdia poguessin fer connexions en directe amb «Fornels de la Selva, Gerona». Perquè sabessin que el Partit Popular no ha canviat d’opinió ni sobre l’Estatut, ni sobre la pau al País Basc, ni sobre el nou estatut d’Andalusia, ni sobre el govern de Rodríguez Zapatero, ni sobre el triumvirat de Fidel Castro, Hugo Chávez i Evo Morales.

Sense novetat al front nord-oriental de la Península. No per haver vingut a Girona –demarcació a on el PP és extraparlamentari al Congrés i al Senat– Rajoy va canviar les opinions que tothom mínimament informat ja li coneix. Ho va dir el líder del Partit Popular: «Crec que nosaltres tenim tota l’autoritat moral perquè sempre hem dit el mateix, aquí i a Madrid, perquè sempre hem defensat el mateix, aquí i a Madrid, en tots els temes importants.» Va fer una crida perquè «no es cometi la injustícia» de vincular el rebuig popular de l’Estatut amb anar en contra de Catalunya. Moments abans, Josep Piqué, el president del PP a Catalunya, ja havia considerat que el text no resol l’encaix amb Espanya, desprestigia les institucions i és «pèssim per a Catalunya» i en malmet la imatge exterior.

APLAUDIMENTS, UN SOL COP
Els cinc-cents militants i simpatitzants ben pentinats i empolainats que van reunir-se a dinar al Fornells Park només van interrompre un sol cop amb aplaudiments espontanis i rialles la intervenció de Mariano Rajoy. No va ser quan parlava Catalunya. Va ser quan va parlar de política exterior: «Hem fet uns amics que són Castro, Chávez i el senyor de Bolívia, el senyor Morales.»