| |||||
 | |||||
| |||||
| |||||
 |
|
|
|||
|
dilluns, 17 d'abril de 2006 > Tretze municipis del Camp i l’Ebre només disposen de serveis de transport privats
L’associació per a la Promoció del Transport Públic constata en un estudi el gran dèficit que té gran part del paísEDUARD VALLÈS. Reus La relació entre l’oferta de transport públic que té un ciutadà del Baix Llobregat és de 26 a 1 respecte a la que té un habitant del Pallars Sobirà. La primera és la comarca millor connectada del país, la segona la pitjor. La dada s’extreu de l’Atlas del transport de Catalunya elaborat per l’associació per a la Promoció del Transport Públic que constata les grans diferències territorials i l’enorme dèficit en transport públic que hi ha en gran part del territori. Al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre, el Tarragonès és la comarca millor comunicada, la tercera del país, mentre que el Montsià és la pitjor. Les deficiències afecten, sobretot, aquells municipis sense cap mena de servei de transport públic, un total de tretze a la demarcació de Tarragona.
El Baix Llobregat i el Barcelonès són les úniques comarques de les 41 del país que superen la mitjana catalana de possibilitats de moure’s en tren, bus, metro o tramvia. La mala vertebració territorial es continua fent evident si el càlcul es fa sense comptar les dues comarques punteres. Llavors, només deu superen la mitjana. Entre aquestes, del Camp i l’Ebre, només ho fan el Tarragonès i el Baix Camp. L’atlas elaborat per l’associació per a la Promoció del Transport Públic es basa en dades del 2004. El treball és un document inèdit fins ara al país. El treball defineix el mapa del desequilibri territorial en el càlcul del nombre de desplaçaments que es poden fer en un any dividit per la quantitat d’habitants d’una zona determinada. La mitjana catalana se situa en un 1,51, mentre que al Baix Llobregat puja als 5,25 i al Pallars Jussà baixa als 0,2. Pel que fa a la demarcació, al Tarragonès, la comarca millor situada, se situa en els 2,84 desplaçaments, mentre que al Montsià, la pitjor, baixa als 0,62. Un segon càlcul incorpora el nombre de places disponibles, ja que no és el mateix, per exemple, tenir un autobús cada hora que tenir un tren. El primer pot transportar 75 viatgers i el segon 300. La classificació per comarques varia força en el càlcul interior, però igualment es demostren grans diferències. Només cinc comarques superen la mitjana catalana: el Barcelonès, el Garraf, el Ripollès, el Baix Penedès i el Baix Llobregat. Tanca la classificació el Pla de l’Estany. La relació entre aquesta comarca i el Barcelonès és d’1 a 20. Al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre, en aquest cas, la Ribera d’Ebre segueix el Baix Penedès en la tretzena posició i tanca la classificació territorial. La pitjor situació de desequilibri la tenen aquells municipis sense cap mena d’oferta de transport públic. La majoria es troben en zona d’interior i de muntanya. Segons l’atlas de l’associació per a la Promoció del Transport Públic, la suma de tots els termes municipals dels pobles sense servei de transport públic ocupa una superfície total de 3.665 quilòmetres quadrats, una àrea tan gran com la regió metropolitana de Barcelona i la meitat de Tarragona.Al Camp de Tarragona i a les Terres de l’Ebre, l’atlas defineix un total de tretze municipis sense cap mena de servei de transport públic: Mont-ral a l’Alt Camp; Cabassers, la Febró, l’Albiol i l’Argentera al Baix Camp; Vallclara, Senan, Pontils, Forès, Conesa i Savallà del Comtat a la Conca de Barberà; la Torre de Fontaubella al Priorat, i Renau al Tarragonès. |
)
 |
NOTÍCIES RELACIONADES |
|
>14 milions per unir les capitals de comarca >Tretze municipis de la demarcació no tenen cap servei de transport públic |
 | |||
|