La posició privilegiada en ple cor de Catalunya, la seva proximitat a l’àrea metropolitana i la millora de les infraestructures viàries i ferroviàries són tres factors clau perquè les comarques centrals, amb un total de 165 municipis, acabin actuant de «frontissa en el conjunt del territori català». Així ho destaca el secretari de Planificació de la Generalitat, Oriol Nel·lo, que atorga a les comarques centrals un paper destacat en el futur de Catalunya, fins al punt de definir-les com «el tercer motor econòmic del país després de l’àrea metropolitana i Tarragona».

Les perspectives de creixement, en bona part pel desplaçament de població de l’àrea metropolitana, són extraordinàries. El pla preveu que hi hagi 700.000 habitants el 2026, i això significa un augment d’un 65%, i que s’hi facin 116.000 nous habitatges. «Ha de quedar clar que el pla no proposa que el territori creixi sinó que el que fa és preparar-lo perquè el creixement es faci de manera endreçada», precisa Nel·lo.

D’acord amb aquest plantejament, el pla territorial defineix 19 sistemes urbans. I a partir d’aquí estableix escales amb tres àrees urbanes de creixement fort al voltant de les ciutats d’Igualada, Manresa i Vic, i un desenvolupament moderat entorn de poblacions com ara Solsona, Cardona, Berga, Torelló i Manlleu. En el cas d’aquestes últimes, el pla preveu que el creixement fins al 2026 no vagi més enllà d’un 60% del sòl consolidat en aquest moment. «Es tracta d’enfortir els nuclis urbans amb major capacitat de serveis i de promoure un creixement ordenat d’altres pobles, però de manera cohesionada», diu el secretari de Planificació.

ECONOMIA DIVERSIFICADA
A banda de protegir una sèrie d’espais naturals de gran valor agrícola, com ara el regadiu de Sant Martí de Tous, les àrees de vinya del Pla de Bages i l’alt rendiment agrícola de la Plana de Vic, el pla fixa unes noves àrees de desenvolupament econòmic d’interès supramunicipal vinculades a la societat del coneixement. També facilitarà el manteniment i la difusió d’activitats industrials manufactureres al Baix Berguedà i la bipolaritat Cardona-Solsona, i propiciarà la diversificació de l’activitat econòmica fomentant la promoció de productes amb denominació d’origen, com ara la llonganissa de Vic i la vinya del Pla de Bages. També incentivarà la producció de qualitat, com ara els cultius de cereals de la zona de Calaf. Les previsions de creixement del mercat laboral en vint anys són d’un 80%.

NOVES INFRAESTRUCTURES
L’avantprojecte del pla territorial tracta les infraestructures com un element bàsic d’ordenació del territori. Pel que fa a la xarxa viària, els grans projectes són acabar l’eix del Llobregat, el desdoblament de l’eix Transversal i de l’eix Congost-Ter –l’antiga N-152– i la construcció de l’eix Diagonal, que ha de connectar Manresa i Vilanova, i del qual ja s’ha inaugurat un primer tram de 12,5 quilòmetres entre Castellfollit del Boix i Sant Salvador de Guardiola, al Bages.

Pel que fa a les infraestructures ferroviàries, el projecte més important és la construcció de l’eix transversal ferroviari, que ha de connectar Igualada, Manresa i Vic.

El pla proposa també el perllongament dels Ferrocarrils de la Generalitat a Igualada fins a Sant Maure i la futura estació del tren transversal, i a Manresa fins al centre.