| |||||
|
diumenge, 16 d'abril de 2006 > La Catalunya Central creixerà un 65% en vint anys i shi faran 116.000 habitatges
El pla territorial dissenyat pel govern preveu que les comarques centrals siguin el tercer motor del PrincipatVIRTUDES PÉREZ. Barcelona Si es confirmen les perspectives econòmiques i socials, la Catalunya Central tindrà daquí a vint anys més de 700.000 habitants, i això representa un creixement de la població dun 65%. El mercat laboral sincrementarà un 80% i es construiran 116.000 habitatges nous. Aquestes són les previsions amb què ha treballat el govern de la Generalitat a lhora de dissenyar lavantprojecte del pla territorial de la Catalunya Central, que inclou les comarques de lAnoia, el Bages, el Berguedà, Osona i el Solsonès, i que ja ha estat publicat al Diari Oficial de la Generalitat (DOGC). El nou pla atorga a aquest espai central un gran paper dinamitzador, fins al punt de definir-lo com el tercer motor del territori català després de làrea metropolitana i Tarragona.
La posició privilegiada en ple cor de Catalunya, la seva proximitat a làrea metropolitana i la millora de les infraestructures viàries i ferroviàries són tres factors clau perquè les comarques centrals, amb un total de 165 municipis, acabin actuant de «frontissa en el conjunt del territori català». Així ho destaca el secretari de Planificació de la Generalitat, Oriol Nel·lo, que atorga a les comarques centrals un paper destacat en el futur de Catalunya, fins al punt de definir-les com «el tercer motor econòmic del país després de làrea metropolitana i Tarragona». Les perspectives de creixement, en bona part pel desplaçament de població de làrea metropolitana, són extraordinàries. El pla preveu que hi hagi 700.000 habitants el 2026, i això significa un augment dun 65%, i que shi facin 116.000 nous habitatges. «Ha de quedar clar que el pla no proposa que el territori creixi sinó que el que fa és preparar-lo perquè el creixement es faci de manera endreçada», precisa Nel·lo. Dacord amb aquest plantejament, el pla territorial defineix 19 sistemes urbans. I a partir daquí estableix escales amb tres àrees urbanes de creixement fort al voltant de les ciutats dIgualada, Manresa i Vic, i un desenvolupament moderat entorn de poblacions com ara Solsona, Cardona, Berga, Torelló i Manlleu. En el cas daquestes últimes, el pla preveu que el creixement fins al 2026 no vagi més enllà dun 60% del sòl consolidat en aquest moment. «Es tracta denfortir els nuclis urbans amb major capacitat de serveis i de promoure un creixement ordenat daltres pobles, però de manera cohesionada», diu el secretari de Planificació. Pel que fa a les infraestructures ferroviàries, el projecte més important és la construcció de leix transversal ferroviari, que ha de connectar Igualada, Manresa i Vic. El pla proposa també el perllongament dels Ferrocarrils de la Generalitat a Igualada fins a Sant Maure i la futura estació del tren transversal, i a Manresa fins al centre. |
NOTÍCIES RELACIONADES |
>Ferrocarrils fins a Súria >Sis plans en marxa >Laeroport de Fonollosa no hi és >Lèxode de Barcelona farà créixer la Catalunya central un 65% en 20 anys |
|