dimecres, 12 d'abril de 2006
>
El muntatge, comissariat per Josep Clara, fa atenció a les esperances i les frustracions d’un període històric breu i intens
E.V..
Girona
No hi va haver temps per a més: quan les eleccions municipals del gener de 1934 van confirmar el gir cap a la dreta del nou règim, poc quedava ja de l’eufòria amb què els ciutadans havien saludat l’adveniment de la República tan sols tres anys abans. El verí de la discòrdia, que es va manifestar amb violència l’octubre del mateix 34 i que acabaria d’escampar-se el juliol de 1936, va minar fatalment per dins aquell «assaig de democràcia reformista» que havia convocat les més grans esperances i frustracions. El record i la llegenda són, 75 anys després de la proclamació republicana, encara tan vius, que la sardana interpretada ahir pel quartet Discorda per inaugurar l’exposició commemorativa al Museu d’Història de la Ciutat de Girona va tenir un to quasi elegíac.
|
|
|
+ Tres imatges de la inauguració de l’exposició, entre les quals hi ha l’actuació del quartet Discorda. / Foto: lluís serrat
|
La II República a Girona (1931-1936), l’exposició temporal amb què l’Ajuntament celebra el setanta-cinquè aniversari de la proclamació de la República, reflecteix en nou àmbits organitzats per l’historiador Josep Clara les il·lusions, contradiccions i revoltes que es van succeir en aquest curt període situat, fatídicament, entre dues dictadures, la de Primo de Rivera i la de Francisco Franco. Aquest caràcter bipolar, exemplificat en l’entusiasme o la resistència que el nou règim va suscitar en capes enfrontades de la societat i que va sortir també a la superfície en l’alternança de dretes i esquerres en el govern municipal, és el que justifica que el comissari de la mostra hagi escollit «esperança» i «frustració» com els termes més definidors d’aquesta etapa crucial de la moderna història de Girona. A través de documentació gràfica i escrita procedent d’arxius públics, però també de col·leccions particulars, el muntatge documenta els esdeveniments més rellevants de la política del període, des de les eleccions del 12 d’abril de 1931, amb l’esperançadora victòria de la coalició republicana, fins al nou triomf de les esquerres, tot i que més moderat, de la convocatòria del febrer de 1936 i la consegüent conspiració colpista, passant per la restauració de l’autogovern, la redacció de l’Estatut, el viratge cap a la dreta en les eleccions de 1934 i el clima de violència i repressió associat als fets del 6 d’octubre d’aquell mateix any. Hi ha també espais específics per analitzar les demandes obreres i el paper de l’Església i els militars, però també per recordar l’èmfasi decidit del govern republicà en la promoció de la cultura en tots els àmbits, l’efervescència de l’activitat associativa i la vida quotidiana. Són, de fet, els anys de la creació de la Fira Comercial i Agrícola i de la fundació de Ràdio Girona, així com de la inauguració de nombrosos grups escolars –Josep Clara assegura que el primer Ajuntament republicà va instituir-ne més en només tres anys que la monarquia en uns quants lustres– i la revitalització d’entitats com ara l’Ateneu, dirigit per Carles Rahola, l’Associació de Música i el GEiEG.
|
)
)
)
)
