El foc, que no va provocar ferits, va començar a dos quarts de tres de la tarda per causes desconegudes, i els 40 bombers que van treballar per extingir-lo van trigar dues hores a controlar les flames, que van provocar l’esfondrament de la primera planta de les dues naus, d’una de les teulades i de part de l’altra. Els locals estaven tancats a pany i forrellat d’ençà de la marxa, fa uns mesos, dels darrers llogaters, un grup d’artistes conegut com a Naus 21. Les flames es van alimentar de deixalles de fusta acumulades a l’interior dels edificis, segons fonts municipals. Les tasques d’extinció es van prolongar fins a darrera hora de la tarda. En el moment de tancar aquesta edició, la policia científica encara no havia accedit als locals pel risc d’esfondrament de les restes del sostre.

L’incendi es produïa a penes dues hores després de la presentació en roda de premsa del projecte de conservació de Can Ricart dissenyat per l’Ajuntament, i ahir tant els responsables municipals com els membres de la plataforma Salvem Can Ricart, veritable impulsora del procés que ha desembocat en la proposta de protecció anunciada ahir, van destacar la coincidència. Fins i tot el tinent d’alcalde Casas va considerar que «és molta casualitat que el mateix dia [de la presentació] s’hagi produït aquest incendi». Casas, però, va remetre’s al treball policial: «Que la policia investigui i vegi si això va o no més enllà d’una situació fortuïta.» Pel president de l’Associació de Veïns de Can Ricart, Joan Marca, «no pot ser casualitat que ahir sortís per la tele [TV3 va avançar la notícia del pla de conservació dilluns] i avui [per dimarts] això es cremi». La mateixa suspicàcia es va despertar en l’assemblea convocada per la plataforma ahir al vespre, en què es va acusar també l’Ajuntament de «negligència» per no haver vigilat prou la zona i per haver-ne consentit la degradació. Casas havia argumentat al matí que l’Ajuntament no podia fer res perquè «la titularitat és privada» fins que s’aprovi el pla urbanístic per requalificar els terrenys. L’afirmació, però, cal posar-la en quarantena. Ahir, el propietari de la major part del complex, Frederic Ricart, marquès de Santa Isabel, va declinar fer declaracions i es va remetre al gabinet de comunicació contractat per la comunitat de propietaris, un portaveu del qual va afirmar que les dues naus cremades, «ara per ara, són oficialment de titularitat municipal, segons que consta en la documentació oficial». La portaveu d’Urbanisme no ho va confirmar però va admetre que «existeix aquesta possibilitat, perquè el procés de reparcel·lació ja està obert».

Les suspicàcies entorn de l’incendi tenen l’origen en el polèmic procés obert entorn del complex, que la propietat volia enderrocar inicialment a excepció d’una de les naus, la torre del rellotge –situada a tocar dels locals cremats ahir però que no va patir danys estructurals, segons l’Ajuntament– i la xemeneia que hi ha. La mobilització ciutadana va obrir els ulls a l’Ajuntament sobre la necessitat de preservar el patrimoni que suposa Can Ricart, i ha derivat en la proposta d’ahir, que els veïns consideren insuficient malgrat la millora que significa respecte de les perspectives inicials. Tampoc no déu ser plat de gust dels propietaris, si fem cas de Casas, que va dir que «no estan gaire contents» amb les requalificacions previstes, malgrat que se’ls mantenen tots els drets d’edificabilitat traslladant el sostre edificable a l’entorn immediat del complex fabril.

La proposta de l’Ajuntament preveu la conservació d’un 67% de tots els edificis anteriors al 1930. Al complex, que tindrà 12.000 m² de zona verda, hi conviuran empreses, espais de creació, apartaments readaptats, una petita borsa de pisos protegits, un centre cívic de barri i altres equipaments, entre els quals es preveu incloure la Casa de les Llengües, un projecte del govern que pretén esdevenir «una seu internacional de les llengües del món que en permeti l’arxivament i estudi», segons el consistori. Les dues naus cremades formen part precisament del conjunt triat per fer-hi aquest equipament, conjunt format pel nucli original de Can Ricart, edificat entre 1853 i 1855.