El PSC va començar-la a l’engròs, la campanya pel referèndum. Va aplegar més de 4.000 persones al nou palau d’esports de Cornellà –un dels feus socialistes històrics– i va presentar un cartell de primera fila. A més de Zapatero i Maragall, l’alcalde de Barcelona, Joan Clos, la vicepresidenta del PSC, Manuela de Madre, i el primer secretari del PSC i ministre d’Indústria, José Montilla.

El president espanyol va assegurar que l’Estatut és «una gran llei per a la democràcia», i va destacar que «més enllà del preàmbul o d’una o altra competència», és «una afirmació de la Catalunya moderna i l’Espanya plural». Per això va animar els simpatitzants i militants socialistes a «donar-hi suport massivament, per demostrar la identitat del poble de Catalunya». I va prometre que es dedicarà a fons «a explicar l’Estatut» a tots els espanyols.

Rodríguez Zapatero també va fer una crida a ERC en preguntar-se si «pot haver-hi una força d’esquerres que digui ‘no’ a un text que amplia els drets i que representa més possibilitats de finançament per a Catalunya i, per tant, més polítiques socials». A més, va recordar que «Aznar i Rajoy demanaran el ‘no’». En referència a les dures crítiques que li ha fet el PP per la reforma estatutària, el president espanyol va assegurar que no l’han afectat, perquè «Catalunya val la pena».

«S’ha parlat molt de Catalunya, i ara parlarà Catalunya en el referèndum, i dirà el que vol», va continuar. I va afegir-hi que «dirà ‘sí’ a l’Estatut, ‘sí’ al progrés». Malgrat la modificació que s’ha fet del text que va sortir del Parlament de Catalunya, per Zapatero l’Estatut és «una altra promesa complerta», com va ser-ho «la retirada de les tropes de l’Iraq».

Tot i que el motiu oficial del míting era la celebració de «dos anys de govern de progrés», els socialistes ja havien avisat que l’Estatut en seria un dels temes centrals. De fet, es pot dir que va ser el tema, juntament amb l’alto al foc d’ETA. Les crides al ‘sí’ al referèndum van ser constants en la intervenció de tots els polítics. Com també ho van ser les referències al procés de pau. «Avui és un dels dies més feliços de la meva vida: tenim pau a Euskadi i estatut a Catalunya», va dir en la seva intervenció el president de la Generalitat, Pasqual Maragall. Maragall va afegir-hi que l’alto al foc d’ETA «ha deixat el PP sense arguments», i va predir que «la campanya anticatalana es fondrà com un gelat sota el sol». El President va assegurar que el 18 de juny serà «un dia que recordaran els nostres fills i néts», perquè el país «haurà decidit el seu futur per 25 anys més», i va parlar «d’una Catalunya que es diu nació, per molt que el PP es rebel·li». Maragall va evitar criticar la posició d’ERC, i fins i tot va recordar la feina del republicà Joan Ridao, com a ponent del text. Només va defensar que «Catalunya ha de parlar amb una sola veu», i per això va demanar al portaveu del PSOE al Congrés, Pérez Rubalcaba –també era a Cornellà– que «s’arregli» el tema «d’aeroports i autopistes».