| |||||
 | |||||
| |||||
| |||||
 |
|
|
|||
|
dilluns, 27 de març de 2006 > Les clàusules / Controlats per força
L’extorsió a les constructores per aconseguir la vigilància de les obres ha revifat els últims anys a part de CatalunyaQUIM FERNÀNDEZ / QUIM FERNÀNDEZ TURA SOLER. Girona Fa anys que presumptes empreses de vigilància privada gestionades majoritàriament per gent d’ètnia gitana, actuen en les obres. Darrera s’hi amaga, en la majoria de casos, una mena de xarxa d’extorsió que pressiona els empresaris de la construcció amb robatoris de material de les obres. Aquests serveis de vigilància, que van néixer a la conurbació de Barcelona i que s’identifiquen amb un anagrama d’una roda de carro, cada cop agafen més volada. Basen l’èxit en les amenaces indirectes: si els contracten la seguretat està garantida i, si no, el robatori es produirà segur. Sempre hi sol haver tracte i molt poques vegades denúncia. Els episodis de les famílies que pretenen la seguretat de les obres es compten per dotzenes i, en alguns casos, han esdevingut llegenda.
Diuen al sector, que val més no parlar-ne per evitar problemes. Però és ben sabut que, segons on se sigui, val més encarregar la vigilància de les obres a les famílies gitanes que s’hi dediquen en algunes zones de Catalunya, especialment a la franja que delimiten Sant Adrià del Besós i El Prat de Llobregat. Les constructores, especialment les més poderoses, esperen que apareguin d’un moment a l’ altre. Normalment es presenten per primera vegada dubtant de la fermesa del tancat. «Li poden robar tot», li van advertir, per exemple, a un encarregat que van empaitar un dia que no hi havia el cap d’obra. No els hi va fer cas i, efectivament, l’endemà no hi havia ni les eines, ni la caseta on les guardaven. «Ja li dèiem que li podien robar tot», li van recordar els gitanos l’endemà. «Però no es preocupi, nosaltres li podem trobar si ens contracta per vigilar.» I els van contractar. Un dia després era tot a lloc. «Nosaltres hem pres la decisió d’anar-los a buscar abans que vinguin ells. És la manera d’estalviar-te problemes. No ens podem permetre el luxe d’arribar un matí i trobar que t’han robat, per exemple, tot el ferro. Tenim uns contractes per complir, amb una data d’acabament. Un incident com aquest endarrereix la producció i les penalitzacions per demora són altes», explicava una directiva d’una gran empresa estatal implantada a Catalunya. I les empreses de seguretat privada? En principi no tenen cap problema per acceptar feines al sector de la construcció. Però fa temps que circula la llegenda d’un incident difícil de creure per la crueltat que traspua, que reforça la tesi d’algunes fonts, que van assegurar a aquest diari que hi ha molt poques empreses de vigilància que s’avinguin a controlar grans obres urbanístiques. La història va passar fa uns quants anys, durant la construcció d’una nau industrial en un polígon a tocar de Barcelona. La promotora va contractar un servei de vigilància privat i un guarda jurat feia la seva feina cada nit. Un matí el van trobar lligat en un pal, nu, apallissat i amb una xeringa plena de lleixiu apuntada al coll. Al costat, una nota que amenaçava: «La pròxima vegada la injectarem.»
El lladre al maleter Detalls escabrosos a part, és cert que una part del sector conviu amb un cert temor. I els grups que s’ofereixen saben a qui han d’anar a atemorir. «Ells van a espantar a qui saben que té por. Però no vindran a buscar-nos problemes a nosaltres perquè saben que si ens atabalen, avisarem la policia», revelava un alt directiu d’una empresa de seguretat privada amb seu a Barcelona. També és veritat, en qualsevol cas, que un temps enrere, un grup de promotors i constructors immobiliaris va plantar cara als extorquidors per evitar el xantatge. De resultes d’aquella acció, la policia va actuar i els problemes es van acabar durant una temporada. Tot va venir d’un episodi entre un grup de tres o quatre gitanos que es van presentar en una construcció just un dia després que en desaparegués una gran quantitat de material. Van demanar pel responsable i li van oferir el cap del lladre si s’entenien i els contractava per vigilar el solar. Tot allò va atabalar una mica l’encarregat. No sabia què dir-los. Els gitanos van marxar prometent que tornarien amb el culpable. I encara no va passar un dia que van tornar. Van aparcar dins de l’obra, van cridar l’encarregat i, formant un escàndol que confonia, li van anunciar que portaven el lladre al maleter. El van obrir i la llum va descobrir un jove cargolat lligat de mans i peus. Temps després, es va saber que aquell hostatge també era de la banda, però l’encarregat va quedar atònit i desconcertat. Els va fer fora a tots i va trucar l’amo de seguida. De resultes d’aquella comèdia, els empresaris van dir prou.Les tres rodes Actualment, però, és molt habitual veure cartells a les tanques de les constructores anunciant la presència d’aquestes grups des de Sant Adrià del Besós fins al Prat de Llobregat. El negoci se’l reparteixen tres germans d’una mateixa família gitana, que s’han distribuït per àrees. Cadascun d’ells té un cartell amb una roda de carro ben visible al mig que l’identifica. El color de la roda, verd, vermell o negre, determina la identitat de cadascun. Últimament, però, se sap que podrien haver tingut problemes amb una banda de romanesos que ha vist moltes possibilitats al negoci i se’n vol apoderar. Durant els últims mesos, se les han tingut de resultes d’un parell o tres d’incidents de violència i amenaces molt greus protagonitzats pels romanesos.«És més barat i eficaç cedir al xantatge que no pas pagar un vigilant», afirmen fonts del sector. El convenciment que les coaccions existeixen perquè l’administració no compleix amb el seu deure de garantir la seguretat és gairebé absolut. I l’esperit crític s’imposa: «Estem en un país en què l’autoritat no fa el que ha de fer i en conseqüència cada cop hi ha més robatoris. A veure si hi ha algú capaç de trobar una sola empresa que no hagi patit mai cap robatori.
Crítiques de la patronal La pèrdua de material causada pels robatoris és superior al 5%, afirmen les mateixes fonts. Els empresaris troben a faltar més prevenció. I el sector troba pervers culpar-los implícitament de donar cobertura a l’extorsió: «No és pot demanar que l’empresari sigui un heroi.» En la mateixa direcció, les crítiques apunten la policia i l’excusa de falta de denúncies que tapa la via d’una investigació. L’empresariat apunta que tothom sap qui són els extorquidors i que és abastament conegut on es fa el tràfic del material robat. «L’empresari és la víctima d’aquest problema», apunta la patronal. És fàcil cedir al xantatge quan, per exemple, l’amo és amenaçat amb la insinuació que podria ser que la grua de l’obra caigués en el moment de fer-la servir. Aleshores li venen al cap les conseqüències tràgiques que això podria comportar per als treballadors o vianants. L’empresariat critica que l’administració no assumeixi com cal el control de tot plegat. Però algunes anècdotes no deixen de provocar un somriure als directius. Com per exemple l’escena d’estiu que es va dibuixar mentre s’aixecava una nau al cinturó industrial de Barcelona. Era un dia d’agost, a les sis de la tarda, l’hora de començar la guàrdia. El vigilant, gitano, es va presentar amb la seva dona i un fill. Com que feia calor, de la caseta que tenien condicionada per contracte, en van treure un parell de sofàs i un televisió. Es van instal·lar allà fora i la guàrdia va començar amb un programa de tarda mentre els operaris s’ho miraven estupefactes i anaven per plegar mentre el vigilant, arrepapat, els acomiadava tot dient: «Tranquils, marxeu tranquils. No patiu. Demà ho trobareu tot allà mateix.» |
)
 |
NOTÍCIES RELACIONADES |
 | |||
|