Esquerra va confirmar ahir el que es donava per fet: el no en la votació en el Congrés. Però deixant la porta oberta a acabar demanant l’abstenció en el referèndum o, si s’introdueixen millores, a canviar de posició en el Senat i en un segon ple en la cambra baixa. La militància –que havia demanat un referèndum intern– opinarà, i la direcció prendrà la decisió final. I en això Josep-Lluís Carod-Rovira mira cap al PSOE: «Si constatem que el PSOE es mou, nosaltres també ens mourem, però per precisar el que farem primer han de ser ells els que precisin què volen fer i fins ara no ho han fet».

El president d’Esquerra va defensar que el no en el Congrés, acordat ahir al palau Falguera de Sant Feliu de Llobregat sense cap vot en contra ni en blanc de cap conseller nacional republicà, «no serà un no obstruccionista, no serà un no per impedir que Catalunya avanci sinó que serà un no en què diem que no és això només el que Catalunya demanava, necessitava i va aprovar». La resolució aprovada ahir admet que la decisió d’ERC és conseqüència de l’acord entre Mas i Rodríguez Zapatero, que ha «condicionat negativament el procés de negociació» i ha estat «l’instrument» que «ha rebaixat i desdibuixat» el que es va aprovar al Parlament. «Va ser un pacte mal fet i amb presses que no resolia coses fonamentals per a Catalunya, tal com posteriorment s’ha demostrat, com per exemple la gestió de l’aeroport del Prat», va queixar-se Carod-Rovira, expressant el malestar de les bases d’ERC amb l’acord de La Moncloa. A diferència de CiU, continua la resolució, «ERC, a través dels seus negociadors, ha treballat amb coherència i responsabilitat defensant el text sorgit del Parlament i per tant defensant els interessos de la societat».

Carod-Rovira va deslligar la posició d’ERC en el futur referèndum de la continuïtat del govern tripartit: «No condicionarem el govern malgrat que dues de les formacions que l’integren», va dir referint-se al PSC i a ICV-EUiA, «han decidit canviar la seva intenció de vot i acceptar un estatut que no té res a veure amb el que va sortir del Parlament». I també va defensar el paper desenvolupat per Pasqual Maragall en el procés de reforma estatutària, mantenint «una dimensió estrictament institucional per damunt de les batalles entre partits perquè no és només el president d’uns quants sinó de tots els catalans».

El president de CiU, Artur Mas, va advertir a ERC que donar el no a l’Estatut en el Congrés «és votar igual que el PP», i «condemnar» els ciutadans a «continuar patint les mancances d’autogovern» actuals. El líder de la federació nacionalista atribueix la posició d’ERC a «un atac de gelosia» o al seu «afany de protagonisme». Mas hauria entès que ERC hagués jugat des del principi al «tot o res», però no que abans de gener digués que sí, i després que no.