Segona oportunitat per a les Glòries. El nus viari d’autopistes s’enderrocarà i al seu lloc es construirà un enllaç subterrani entre la Gran Via i l’avinguda Diagonal, una estació subterrània d’enllaç per a trens, metro i tramvia, i a la superfície un gran parc rectangular envoltat d’edificis d’habitatges, oficines i equipaments nous.

Tot plegat suposa una inversió pública d’entre 500 i 600 milions d’euros, segons va calcular ahir el primer tinent d’alcalde, Xavier Casas (PSC). No és ni de bon tros l’operació més cara de la història de la ciutat –la zona Fòrum va costar 1.600 milions, i s’espera que la inversió del pla d’alta velocitat Sant Andreu-Sagrera superi els 1.300 milions–, però està en un punt central de la ciutat que fins ara no havia tingut una bona resolució.

La clau és al subsòl. Al primer nivell sota terra s’hi trobarà una línia de rodalies existent i els dos elements que donen sentit al projecte: l’intercanviador de transport públic i la cruïlla viària de Gran Via i Diagonal. Els cotxes que surtin del centre de Barcelona per la Gran Via passaran per sota de la plaça i sortiran a la superfície en direcció a Badalona per la mateixa Gran Via, mentre que els cotxes que entrin al centre de Barcelona per la Gran Via passaran per sota de la plaça i sortiran directament per la Diagonal cap al centre de la ciutat.

En un nivell inferior hi haurà dues línies de rodalies i la línia L1 del metro, i en el tercer nivell de profunditat, les andanes d’una futura línia de ferrocarrils de la Generalitat.

A la superfície quedarà un gran parc urbà de forma rectangular, de 400 metres de longitud i uns 200 d’amplada: unes 12,5 hectàrees. El Parc de la Ciutadella en fa 17,5 sense comptar-hi el zoo. Al voltant d’aquest parc s’aixecaran edificis d’habitatges nous, un miler i tots a la banda de l’Eixample, i diversos edificis d’equipaments. Un servirà per reallotjar els venedors del mercat de Bellcaire, els populars Encants. Se situarà dins del parc del Bosquet.

L’Estat i la Generalitat El disseny urbà està clar però el que no està assegurat és el suport de les altres administracions implicades. La infraestructura ferroviària i d’autopista impliquen la participació i la inversió de la Generalitat i de l’Estat. L’Ajuntament ja ha començat per incloure aquesta inversió als plans vigents d’infraestructures del Ministeri i de la Generalitat. Si no hi ha obstacles, el regidor calcula que en vuit o deu anys tot estarà fet. L’enderroc simbòlic del nus viari podria fer-se l’any vinent: un cop traslladat el pàrquing de sota es podran treure les peces de formigó que el tapen. Però l’enderroc del conjunt no arribarà abans de quatre anys.

Casas es va posar la bena abans de la ferida i va dir que el nou disseny no significa que s’hagi fet malament la plaça actual, El nus viari del 1992 responia, segons Casas, a les necessitats de mobilitat del moment. En canvi, el regidor de CiU Eduard Garcia va retreure ahir al govern municipal els 24 milions d’euros que va costar l’obra més els 15 milions que costarà enderrocar-la, que no han estat amortitzats, i va recordar que el 1999 CiU ja va reclamar l’enderroc del nus viari i va sentenciar en un comunicat que «els mateixos que van fer el nyap del 1992» no poden liderar el nou projecte.

El regidor Jordi Cornet (PP) també va lamentar ahir el cost de rectificar una «mala planificació» del sistema i qualificar com a «brindis al sol» i «proposta electoral» la presentació d’un projecte que no té encara assegurat la implicació d’altres administracions afectades.

Els veïns, en espera Des que fa dos anys l’alcalde, Joan Clos, va encarregar a l’exarquitecte en cap i actual assessor de l’Ajuntament Josep Antoni Acebillo la direcció dels estudis sobre les Glòries, les entitats veïnals del Clot, la Sagrada Família, Fort Pius i Poblenou han tingut algunes reunions amb els responsables tècnics del seguiment dels treballs previs. Aquestes entitats ja es van oposar des del primer dia al giratori viari del 1992 i han viscut la decisió d’enderrocar-lo com una victòria. Però no han abraçat de manera entusiasta la proposta municipal en marxa. «L’esquema general ens agrada, amb la plaça quadrada, l’intercanviador de transport públic i l’enderroc del nus viari, però no s’ha concretat prou en tres aspectes: mobilitat, habitatge de protecció i equipaments», diu Miquel Catasús, vocal d’urbanisme de l’associació de veïns del Clot.